El finançament per petites aportacions porta a l'èxit
El model de contribucions sorgit com l'alternativa per la falta de crèdit és vàlid en diversos projectes
El moviment punk de la dècada dels setanta del segle passat que va tenir tant d'impacte va adoptar el lema “No future”, que els Sex Pistols bramaven a God save the queen. El punk, les crestes i les cadenes han passat de moda però trenta anys més tard sembla que aquella poca esperança en el futur que Sid Vicious clamava tant torna a fer forrolla. En una època en què la crisi econòmica amenaça d'escapçar i portar al fracàs qualsevol iniciativa de negoci, la dificultat per trobar finançament s'acusa més que de costum. La teoria parla dels àngels inversors i de mecenes milionaris que, quan detecten que una idea és bona, obren la cartera i fan dringar els euros perquè el creador rebi la primera empenta però la realitat és que, per si cas, mentre s'espera l'arribada del salvador, valdrà més buscar-hi alternatives. Una d'aquestes és el micromecenatge (crowdfunding), un sistema de finançament a base de petites aportacions i que il·lustra la dita del “de mica en mica s'omple la pica”. No és res més que modernitzar el sistema recaptatori a còpia de guardioles i de voluntaris que, durant tants anys, entitats amb fins més o menys solidaris han usat per aconseguir donacions.
Les noves tecnologies i la forta penetració de les xarxes socials han ajudat a sobredimensionar la xarxa d'aportadors potencials ja que s'arriba a més gent a través d'internet que no pas passant un matí en un semàfor.
Ha estat en l'àmbit de la cultura en què, originalment, el micromecenatge s'ha usat més però com que funciona i no suposa gaire esforç ni cap inversió prèvia, hi ha sectors ben diversos que proven sort fent aquest pràctica.
Un exemple és la Intermon Oxfam Trailwalker, una cursa a peu de 100 quilòmetres de distància i que exigeix que cada equip participant aporti 1.500 euros d'inscripció. Els equips estan formats per quatre corredors que se les han d'empescar per aconseguir el finançament i els diners van destinats a la construcció de pous d'aigua a Etiòpia.
El periodista Xavier Bonastre és un dels participants en la prova i explica que, pel preu de la inscripció, els corredors han d'idear fórmules per aconseguir els diners que donen dret a participar-hi. “És cert que hi ha gent que s'hi inscriu i que ho fa en nom d'empreses i que aquestes empreses ja abonen els diners” però diu que molts d'altres s'han d'espavilar per trobar-ne els recursos. La web de la cursa ja dóna una guia per ajudar els participants a recaptar fons i obre una pàgina a cada equip per fer possible que, qui ho vulgui, hi pugui fer aportacions. “Això ja genera una primera competició entre els participants” explica Bonastre i afegeix que “hi ha qui és molt actiu per internet i en les xarxes socials però també qui munta xocolatades i dinars per recaptar els diners”. La Trailwalker 2012 ha aconseguit 561.000 euros.
anuari media.cat.
El periodista Sergi Picazo és un dels coordinadors del projecte –que es va presentar en societat dijous passat– i diu que la resposta ha estat excepcional ja que “calien 3.200 euros per finançar els 12 reportatges que ens vam proposar tractar i els diners els vam recaptar en 12 hores”. De fet, la quantitat que finalment es va recollir a base de petites aportacions (més de 2.600 mecenes) ha estat el doble i ha permès ampliar fins a 15 els temes investigats i portar la presentació de l'anuari a més ciutats dels Països Catalans de les que estaven previstes en un principi.
Sergi Picazo explica que “la nostra visió era pessimista perquè pensàvem que això del periodisme ja no interessa ningú i que cada vegada costa més que la gent pagui per la informació rigorosa” i tot i que destaca que la tasca de difusió feta per molta gent (per exemple el Grup Barnils, el Col·legi de Periodistes i la Universitat Autònoma) ha convertit l'anuari en un èxit, “no crec que el microfinançament sigui la solució per al futur del periodisme”.