“Necessitem gent que vulgui liderar la pròpia vida”

Molt poques: la bondat de la gent que voluntàriament decideix ser bona i l'honradesa de les persones.

El que realment importa a la vida és preocupar-se pels altres. M'ho va ensenyar la meva mare, que encara es preocupa més pels altres que per ella mateixa. Sense aquest valor, la resta no tenen gaire sentit.

No, l'única manera que tens de transcendir és deixar als teus fills i néts, si en tens l'ocasió, els valors que han regit la teva vida i la de les generacions que t'han precedit.

Sens dubte, però ser honest amb un mateix és una de les coses més difícils que hi ha. És molt difícil fer autocrítica, tot i ser fonamental perquè un mateix s'accepti tal com és i, per tant, per ser feliç.

L'èxit és el substitut de la felicitat. No pot ser un objectiu en si mateix. El més important és assolir la felicitat, aconseguir aquest estat en què estàs bé amb tu mateix i et dediques als altres sense esperar res a canvi. Aquest és l'estat més difícil d'assolir.

No és tant un problema d'administracions, econòmic o financer; és una qüestió cultural. En la nostra cultura ha predominat ser murri, no una actitud emprenedora. Hem de promoure la interacció, el protagonisme de la persona, i fomentar des d'edats molt joves la seguretat, la vocació d'assumir riscos, l'aprendre a vendre's un mateix.

L'esperit emprenedor tant es pot demostrar muntant la teva pròpia empresa com treballant per una altra empresa, o dins de la família. Necessitem gent amb esperit emprenedor a la vida en general, amb ganes de liderar la pròpia vida, d'abandonar el confort i assumir nous reptes. Si no fas res, no et pots queixar que la teva vida no canvia.

Té a veure amb l'esperit emprenedor. Si lluites i tens ganes de millorar, si alguna vegada et surt una cosa malament, a la pròxima ho intentaràs més fort i et sortirà millor.

Tenim una cultura en què és millor un frustrat que un fracassat, i als Estats Units és a l'inrevés. Les persones que fracassen pel camí han après, s'han format. Als EUA qui ho ha intentat té un valor afegit respecte de qui no s'arrisca. El pitjor dels escenaris és el del frustrat que es pregunta: “I si ho hagués intentat?” I, pel que fa a l'èxit, el model que tenim aquí és el dels esportistes que han assolit grans fites, en canvi l'èxit empresarial col·loca la persona en l'ull de l'huracà. Tothom dubta de com s'ha assolit aquest èxit.

El secret de l'èxit de tots ells és la passió; són uns enamorats del que fan, no els costa esforçar-se. El secret és esforçar-se molt i molt i molt, però l'única manera de fer-ho sense que et pesi és que allò que fas t'agradi. I tots són gent honrada.

Tots m'han transmès molts valors, que he plasmat al llibre en una mena de piulades que resumeixen el que m'han deixat.

Només amb el número 13!