“L'empresa amb responsabilitat social creix”

-Hi ha empreses que han vist que el fet d'incorporar les inquietuds al voltant de coses que passen al seu entorn, ja sigui a la societat, al medi ambient o en les relacions amb les persones, els ajuda a poder gestionar la confiança, a captar oportunitats, a evitar riscos. La RS ha passat de ser un element col·lateral a ser el nucli dur de la gestió estratègica del negoci.

La RS és sobretot una metodologia en el sentit que la seva manera de funcionar implica que l'empresa ha d'adoptar uns compromisos. Hi ha d'haver una capacitat de gestionar, d'analitzar els impactes, de posar uns indicadors. No és cap enfocament purament ètic en el sentit tradicional, en què la direcció o propietat de l'empresa establia uns valors de caràcter moral, sinó que estem parlant d'un procés en què l'empresa dialoga amb els seus grups d'interès: els veïns, els proveïdors, la clientela, els treballadors, l'administració... per entendre quines són les expectatives, i això no vol dir per fer el que li diuen, sinó per incorporar coneixement, crear confiança i avançar-se a possibles demandes de futur. És una oportunitat per a l'empresa.

Sí, no són empreses qualssevol. Són empreses que tenen una cultura avançada, que des de fa molts anys han pogut fer les coses ben fetes, han incorporat la qualitat i han mirat de treballar per a l'excel·lència; anar més enllà de fer les coses ben fetes en la mateixa operació i també en relació amb allò que passa amb el món exterior. És un enfocament que fan entre un 5% i un 15% d'empreses interessants i intel·ligents i que malgrat la crisi creixen, però malauradament és difícil de generalitzar.

No, la RS, en la seva metodologia implica necessàriament la rendició de comptes sobre una base real: fent una memòria anual, o d'altres maneres, en el cas d'empreses petites. Al marge que alguna empresa ho pugui fer amb aquest ús, que és legítim, s'entén que ho fa per millorar: reduir impactes negatius o crear-ne de positius. S'entén que comunica com fa un esforç per millorar. És un procés de millora contínua i d'adaptació que fa l'empresa i, per tant, suposa un procés d'aprenentatge i de gestió del canvi, i és important que l'empresa ho comuniqui, no amb un esperit purament de màrqueting sinó com una manera d'afavorir el diàleg amb els grups d'interès.

Sí, per descomptat. Podríem parlar que al llarg d'aquests 10-15 anys en què hi ha empreses que apliquen la RS d'una manera sistemàtica, a nivell d'empreses indexades en índexs borsaris, que hi ha més creixement econòmic i més sostenibilitat. Les empreses que adopten polítiques de RS tenen més capacitat de reacció, d'evitar litigis i riscos i, per tant, són empreses que valoren els seus actius intangibles. No vol dir només contractar persones discapacitades, una empresa que fa les coses malament i acaba tancant també seria irresponsable, és a dir, una empresa també ha de guanyar diners, ha de repartir dividends, ha de pagar els seus treballadors, ha de donar feina a les subcontractades...Tot això és RS, que l'empresa tingui la capacitat de crear simultàniament valor econòmic i valor social; no que guanyi molts diners i que d'aquests, en doni uns quants a fer filantropia, no: parlem que en el mateix moment en què fa un producte també creï valor social.