Economia

Les clàusules sòl hipotecàries, nul·les si falta transparència

El Tribunal Suprem obre la porta a cancel·lar el límit inferior en els tipus d'interès del préstec si no s'ha informat correctament el titular

Amb la resolució, però, descarta la devolució de les quantitats que ja hagin estat satisfetes

Recomanació notarial per aturar execucions per clàusules abusives

Nova sentència que qüestiona el sistema hipotecari de l'Estat espanyol. El Tribunal Suprem va declarar ahir la nul·litat de les clàusules sòl dels crèdits hipotecaris en els casos en què es produeixi una falta de transparència. La resolució, segons va afegir el tribunal, no suposarà la devolució de les quantitats que ja hagin estat satisfetes.

Les anomenades clàusules sòl estan força esteses en els crèdits variables i consisteixen en un mínim de pagament obligatori, malgrat que el cost de crèdit baixi d'un determinat nivell per l'abaratiment del preu del diner. Per exemple, una hipoteca a l'Euríbor més un punt pot tenir una clàusula sòl del 3%, que serà la quantitat mínima a pagar d'interessos, encara que actualment el cost d'aplicar l'Euríbor més un punt és del 1,59%. Aquestes clàusules estan, evidentment, recollides en el contracte del préstec i l'entitat financera les hi acostuma a incloure per assegurar-se uns ingressos mínims en cas d'una caiguda molt pronunciada del preu del diner, que és precisament el que ha passat en aquests últims anys de crisi econòmica. Juntament amb les clàusules sòl, hi ha també les clàusules sostre, que protegeixen el titular de la hipoteca en el cas que s'encareixi molt el crèdit, encara que ara per ara aquest nivell se situa en general per sobre del 15%.

En una resolució notificada ahir, els magistrats han estimat parcialment un recurs de cassació que va presentar l'associació de consumidors Ausbanc contra una sentència de l'Audiència de Sevilla que donava la raó al BBVA i avalava aquestes clàusules sòl i sostre. La sentència crea jurisprudència i encara ha de ser redactada en la seva totalitat.

Per altra banda, el Consell General del Notariat ha comunicat als gairebé tres mil notaris de l'Estat que suspenguin qualsevol execució hipotecària extrajudicial, promoguda per un banc, si el deutor acredita l'admissió a tràmit per un jutjat d'una demanda en què impugna alguna clàusula de la hipoteca perquè la considera abusiva o, fins i tot, una sol·licitud de mesures cautelars de suspensió de l'execució per aquesta mateixa causa.

Les claus

“La nul·litat hauria de comportar una retroactivitat”

B.B

Des del Col·lectiu Ronda, i a falta de conèixer el text definitiu de la sentència, l'advocada Montse Serrano creu que la clau de la resolució serà “quins requisits de transparència considera suficients el Suprem per validar o no aquestes clàusules”. “Una cosa –afegeix– és que aquestes clàusules estiguin en el contracte hipotecari i una altra, que se n'hagi informat de manera adequada.” Moltes vegades, segons Serrano, aquesta clàusula sòl no es recull en l'oferta vinculant del préstec i el consumidor només n'és conscient –si arriba a ser-ho– quan repassa el contracte ja a la notaria.

Perdre diners

“En aquest supòsit molt habitual, el consumidor no pot negociar amb el banc aquesta clàusula i, a més, es veu obligat a acceptar-la perquè si la rebutja perd el crèdit i, amb això, unes arres.” Finalment, Serrano es mostra contrària a la no-retroactivitat que recull la resolució. “Desconeixem com ho argumentarà el Suprem, però la declaració de nul·litat hauria de comportar una retroactivitat molt fàcil de calcular”, diu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.