Els inspectors d'Hisenda diuen que Blesa podria pagar la fiança

Miguel Blesa de la Parra va presenciar l'esclat de la crisi amb la confortabilitat de qui es duplica el salari: dels 1,7 milions cobrats el 2006 als 3,5 ingressats el 2007. Que aquest advocat sense currículum financer fins al 1993 esdevingués milionari com a president de Caja Madrid i que de sobte afirmi que no pot afrontar una fiança de 16 milions és el que alimenta les sospites dels tècnics d'Hisenda, que en una nota inèdita gosen revelar que Blesa té un patrimoni de 22 milions com a mínim amb el qual pot pagar la fiança imposada pel cas de les targetes opaques.

Mentre que Hisenda no ha vetllat per la confidencialitat d'alguns contribuents acollits a l'amnistia fiscal, els inspectors agrupats a Gestha es van deslliurar de qualsevol compromís amb la protecció de dades i van destapar el patrimoni de Blesa. El càlcul ofert pels tècnics de Gestha és que l'expresident de Caja Madrid va cobrar 19,9 milions de retribució només entre el 2003 i el 2011, a més d'una indemnització final de 2,7 milions. Conclusió: “hi ha indicis suficients” que el banquer podia pagar la fiança que li imposava el jutge de l'Audiencia Nacional Fernando Andreu.

La tàctica de dir que no pot pagar 16 milions i implorar a Mapfre que el rescati, segons Gestha, obeiria a un intent d'eludir responsabilitats civils o penals futures en el cas de les targetes. En aquest punt, els inspectors remarquen que després dels 436.700 euros que Blesa va gastar entre el 2003 i el 2011 amb la targeta opaca, i de sumar-hi la despesa amb la segona targeta de representació, “una part del patrimoni es va mantenir intacte”. Gestha, que no inclou en el càlcul les inversions que hagi fet Blesa en aquest temps ni el sou d'ocupacions anteriors (al Ministeri d'Hisenda des del 1979 i assessor fiscal del 1986 al 1996), exigeix a l'Agència Tributària que investigui a fons el seu patrimoni. El jutge Andreu, al seu torn, espera de Blesa la llista de béns embargables per embargar-los fins a cobrir 16 milions.