Itàlia i Grècia, baula feble entre els grups financers
Vint-i-cinc entitats de la zona euro suspenen les proves i tretze encara s'han de recapitalitzar amb 9.500 milions
El BCE avisa els banquers que ja no tenen excusa per no prestar a l'economia
Un de cada cinc bancs europeus ha suspès els tests d'estrès més exigents: 25 dels 130 examinats. El BCE hi ha trobat un dèficit de capital de 25.000 milions d'euros, un forat petit tenint en compte que només el rescat de Bankia ja va costar pràcticament aquesta mateixa quantitat. La meitat d'aquestes entitats ja han fet els deures i aquest any s'han recapitalitzat amb uns 15.500 milions, és a dir, que passen la prova pels pèls. A la pràctica, doncs, finalment només són 13 les que hauran de reforçar-se amb uns 9.500 milions addicional. Ara tenen dues setmanes de marge per presentar un pla que hauran de complir en nou mesos.
Itàlia és la gran perdedora: nou dels 25 bancs que suspenen són italians, tot i que la meitat ja han pres mesures per posar-se al dia i complir els requisits europeus. El Monte dei Paschi di Siena és l'últim de la classe i necessita encara 2.110 milions d'euros de recapitalització, més que cap altra entitat a tota la UE. També s'hauran de reforçar la Banca Carige (810 milions pendents), la Banca Popolare di Vicenza (220) i la Banca Popolare di Milano (170). L'altra baula feble del sistema financer europeu continua sent la rescatada Grècia, amb quatre bancs suspesos. També la resta de països rescatats –Portugal, Irlanda i Xipre– tenen bancs en la llista negra del BCE. I a Eslovènia, que també passa per dificultats, dos bancs fan curt.
Tot i aquest revés, el Banc d'Itàlia assegura: “Els resultats confirmen la resiliència del sistema bancari italià, malgrat els repetits xocs que ha experimentat l'economia els darrers sis anys.” El govern de Matteo Renzi es compromet a “salvaguardar l'estabilitat financera i a contribuir d'aquesta manera a millorar la resistència del sector bancari com a part de l'estratègia integral de creixement de la UE”.
Ara sí, els banquers ja no tenen excusa per no prestar a l'economia real. “La resistència demostrada per l'àmplia majoria dels bancs, tot i la severitat d'aquest examen, garanteix que la recuperació econòmica no es veurà obstaculitzada per falta de crèdit”, va proclamar ahir el vicepresident del BCE, Vitor Constancio. En altres paraules: s'ha acabat culpar els nous requisits de capital i fer servir l'excusa dels test per mantenir tancada l'aixeta del crèdit per a famílies i empreses. “Identificar els problemes i els riscos ajudarà a reparar els balanços dels bancs, a fer-los més resistents i forts, i això hauria de facilitar el crèdit a Europa i contribuir al creixement econòmic”, es va felicitar el número dos de Draghi.
Després del fiasco de les proves del 2010 i del 2011 (que es van empassar el forat dels bancs irlandesos, per exemple), la credibilitat del BCE està en joc. Constancio va destacar la fiabilitat d'aquest nou examen “sense precedents”, en què han participat 6.000 experts supervisors i que ha costat 500 milions (pagats per les entitats). “Aquest exercici únic i rigorós és una fita en la preparació del mecanisme únic de supervisió, que estarà operatiu del tot el mes que ve”, va afegir.
263.000 milions de pèrdues en el pitjor escenari
El BCE ha endurit l'exigència d'aquest test fins al punt que, en el cas de l'escenari més advers, requereix a la banca europea resistir unes pèrdues de fins a 263.000 milions d'euros. Espanya és el segon estat membre que millor resisteix, després d'Estònia.
Un forat de 4.630 milions a l'Eurobank grec
Tot i els rescats multimilionaris, els quatre bancs grecs examinats pel BCE suspenen. L'Eurobank ha aconseguit 2.870 milions els darrers mesos, però tot i així encara necessita 1.760 milions extres. També suspenen el National Bank i l'Hellenic.
El 82% dels actius de la zona euro, pentinats
En total, sumant els 130 bancs supervisats, el BCE ha examinat actius per valor de 22 bilions (el 82% del total de la zona euro). I pel que fa als actius ponderats per risc, les proves de resistència cobreixen 3,7 bilions d'euros (el 58% del total).
130.000 milions d'euros en préstecs fallits
A més del forat de 25.000 milions, el BCE també ha detectat 130.000 milions en préstecs fallits. L'espanyol és el segon Estat amb menys percentatge de reclassificats com a dubtosos, el 7%, per sota de la mitjana, del 12%, i darrere del 6% d'Alemanya.
