“Em preocupa que es formi una bombolla a l'allotjament turístic”

L'oferta formativa és àmplia i cobreix pràcticament tots els nivells i tots els sectors, almenys pel que fa al CETT segur. De fet, aquest any l'hem completat amb el nou grau de ciències culinàries i gastronòmiques, conjuntament amb el Campus de l'Alimentació de Torribera (UB), on els estudis estan adscrits a la Facultat de Farmàcia, l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (UPC) i la Fundació Alícia, que potser era el buit més important que hi havia en aquest àmbit sectorial. Però paga la pena recordar que la formació turística a Catalunya va entrar a la universitat el 1996, cosa que significa que en termes universitaris és una formació recent i no ha tingut prou temps per consolidar la recerca ni un corpus teòric prou sòlid i consistent, i per fer transferència d'una manera més contundent, com es fa amb altres sectors que fa més temps que són a la universitat. Això ens obliga a treballar per recuperar el temps.

El vessant universitari no cobreix l'ofici, això ho dóna una formació tècnica que en el cas del turisme n'hi ha de grau mitjà i superior. Però la formació universitària dóna uns fonaments més amplis que permeten no només aprendre com fer una cosa, sinó per què és fa d'aquella manera i com es podria fer millor. Per a la transformació dels sectors, és imprescindible la formació universitària cobrint tots els cicles.

Sí, hi és. El sector ocupa unes 314.000 persones en llocs directes i indirectes i en aquest volum de persones ocupades n'hi ha una part, sobretot en llocs de base, que o no tenen formació o tenen una formació molt bàsica.

El procés és un altre: com menys formació, menys marges, sobretot formació d'alt nivell. Perquè les coses evolucionin s'han de professionalitzar molt, s'ha de tenir molt en compte tot l'entorn econòmic en què es viu i l'entorn mundial. Si no hi ha formació, no funciona. No es pot generalitzar, però el que hem de veure tots els empresaris és que en aquest moment per anar endavant i perquè el sector sigui rendible i sostenible, hem de canviar algunes formes de treballar respecte a com es feien. Per tant, la qualificació dels equips, tant el de la gent que s'incorpora de nou com la que ja hi es, és clau per ser competitius.

Aquest és un plantejament clàssic però la realitat és que si es mira el PIB de Catalunya, la generació de llocs de treball i la productivitat, tot és positiu. L'àmbit gastronòmic, per exemple, està situant el nostre país en el nivell internacional i això té efectes no només en el turisme, també a la indústria alimentària, agroalimentària o educativa. Aquest impacte en altres sectors s'ha de considerar. O pensem en les noves formes d'interpretar el patrimoni. El turisme està fent que valorem els nostres recursos naturals i culturals i això redundarà també en benefici del país. O en el cas de determinats aliments que es tornen a recuperar i s'utilitzen en els restaurants i això fa que no es perdin.

Catalunya és molt variada i la demanda també ho és. Tenim a favor el fet de no tenir un monocultiu turístic. Tota la feina que s'està fent no es pot llegir en el curt termini, però estic segura que en deu anys es veurà d'una manera molt clara aquesta evolució i aquest canvi. Jo diria que tot el turisme és bo.

Sí, ara hi ha determinades pràctiques o irregularitats que no són majoritàries -tot i que són les que més surten a la premsa- que s'han d'intentar eliminar o gestionar de forma diferent. Però un jove que viatja amb pocs diners és un turista fantàstic i segurament serà un turista fantàstic quan ens visiti en business class. Les dosis, les proporcions, és el que pot desequilibrar el model.

Potser a Barcelona, sota aquesta cultura de ciutat oberta, s'ha imposat una excessiva permissivitat, i no parlo només pels turistes. Els que vivim i passegem per Barcelona sabem que hi ha problemes que no són només turístics. La política turística de la ciutat s'ha centrat més en la promoció, que està molt bé, però ara hauria d'incidir més en temes d'ordenament de la ciutat, de regulació i d'inspecció. Pel que fa a l'ordenament, per exemple, sí que es pot incidir a evitar la concentració de determinats tipus d'establiments. També es podrien millorar determinats serveis en funció del volum de turistes, i també en funció de nous hàbits de la ciutadania, com ara, la qüestió de menjar per emportar. Abans ningú menjava pel carrer, ara sí i això demana un altre tipus de resposta.

La gestió política és evident en temes de planificació, ordenació i control. En aquest sentit penso que l'Ajuntament i la Generalitat haurien de fer polítiques més transversals. El turisme afecta urbanisme, medi ambient, cultura, patrimoni, economia, seguretat, neteja..., penso que la política turística s'hauria d'integrar en altres polítiques d'altres àmbits i no restar de forma aïllada.

Crec que encara no. Els responsables polítics veuen que hauria de ser així, però aquest canvi costa i no estem en aquest camí.

Sí que ha dominat el lobby hoteler i això hauria de canviar. Cal obrir la representació a altres col·lectius i persones que tinguin una visió àmplia i que puguin aportar una nova llum a la forma d'afrontar l'evolució i adaptació del sector.

A àmbit de Catalunya i des de la direcció general de Turisme s'està fent una feina important en la Taula de Turisme i les Taules Sectorials, que han obert un marc per fer aportacions que valoro molt, sobretot en el camp del coneixement. A la resta d'institucions els costa, no hi ha gaires àmbits on ens puguem explicar.

Barcelona és una ciutat que està creixent i ha despertat l'interès d'inversions en l'àmbit hoteler i possiblement en aquest moment l'equilibri entre cap a on creix el turisme i el nombre de places hoteleres noves no és prou bo. Han aparegut nous establiments en l'àmbit de l'allotjament que fan que passem un moment una mica inestable. Què em preocuparia? Doncs que es creés una certa bombolla immobiliària per aquest atractiu de la inversió immobiliària cap a un sector de l'allotjament on els inversors veuen una expectativa de creixement. Podria ser un risc important. De vegades aquest risc es produeix també des de la mateixa administració pública, que diu que manquen residències d'estudiants. Bé, jo puc afirmar que no falten residències d'estudiants. Una altra cosa és que vinguin molts joves a allotjar-se a Barcelona i que ho facin en allotjaments alternatius. Aquest tipus d'afirmacions, que jo posaria en qüestió, poden provocar un excés d'aquest tipus d'establiments.

Els apartament turístics, les residències d'estudiants o l'allotjament col·laboratiu. Jo no hi veig només un únic factor. D'una banda, amb la crisi immobiliària han aflorat una sèrie de pisos que han provocat un increment de l'oferta. D'altra banda, la regulació ha palesat que hi havia apartaments que ja estaven funcionant però fora de control. Hi ha una suma de factors. Això ha influït en el preu hoteler de la ciutat de Barcelona, que està patint un cert esgotament i això sí que és delicat.

És que ha estat un dels pocs sectors que ha generat oportunitats durant la crisi. Un 30% de l'alumnat del CETT quan acaba la carrera ja està treballant. Anualment rebem més de 1.500 ofertes de treball i en els darrers quatre anys s'han incrementat un 23% tot i la crisi. També han augmentat les ofertes per treballar a l'estranger, s'han quadruplicat en quatre anys i avui ja són prop de les 200.

El CETT té tres grups de recerca. Un d'aquests està treballant per diversificar l'oferta cap al turisme cinematogràfic; s'ha identificat el gran potencialitat del país en aquest camp. En l'àmbit d'hoteleria, hem impulsat conjuntament amb dues entitats més un observatori de turisme rural. És un sector molt important perquè són petites empreses que estan per tot el territori i necessiten millors eines per comercialitzar el seu producte.