Somnis fets de pols estel·lar
Al caliu d'un bon grapat de pimes aeroespacials molt innovadores a principis de segle els responsables polítics de Catalunya i el sector van imaginar un parc industrial dedicat i van impulsar un clúster empresarial com a eines bàsiques perquè la indústria agafés volada. Es tractava de fer honor a un sector del qual Catalunya havia estat capdavantera a l'Estat però que en algun moment de la història es va deixar perdre prematurament. La crisi econòmica ha estat un dolorós despertar d'aquest somni. El projecte de parc aeronàutic ha mutat en un macro outlet, mentre que el clúster sobreviu a dures penes.
I malgrat tot hi ha vida allà fora. Prova d'això és el projecte empresarial pioner que han tirat endavant la física Gloria García-Cuadrado, exdirectora general del clúster aeroespacial de Catalunya (BAIE), i el professor Adriano Camps, del departament de nanosatèl·lits de la UPC-Barcelona Tech, basat en el desenvolupament i llançament de satèl·lits de petites dimensions. La idea és democratitzar un mercat que en l'actualitat està molt restringit, en part perquè posar en òrbita un satèl·lit està en mans només de les grans agències espacials, fet que obliga a fer cua i esperar entre un any i mig i dos anys; i en part, perquè tampoc no està a l'abast de tothom dissenyar i construir ginys per ser llançats a l'espai.
Però el cert és que el progrés tecnològic permet avui dia superar aquests dos colls d'ampolla afegint-hi un altre benefici: la reducció dels costos. “Algunes de les tecnologies necessàries les tenim al nostre mòbil”, explica Gloria García-Cuadrado.
Celestia Aerospace -l'empresa que s'ha muntat per tirar endavant aquesta aventura- ha estat gairebé dos anys de feixuga investigació per identificar les tecnologies, els sistemes i els proveïdors més adequats així com els professionals que interessa incorporar al projecte.
Celestia Aerospace vol competir amb projectes clau en mà a partir d'un preu base de 200.000 euros, que inclou el satèl·lit (50.000 €), la posada en òrbita a uns 400-600 km de la Terra (100.000 €) i tota l'operativa i l'enviament de les dades (50.000 €). Ara bé també preveuen que hi hagi clients que només vulguin contractar el llançament: “Nosaltres oferim un temps d'espera màxim de dues setmanes i una única interlocució per a tota l'operació”, explica García-Cuadrado.
També confien a rendibilitzar l'avió oferint vols turístics a 20 km, on la curvatura del planeta és apreciable i també la foscor del firmament.
La previsió és començar a fer els primers llançaments el 2016. Ara han començat a contactar amb els inversors que poden estar interessats a participar en una primera ronda de finançament de 20 milions d'euros que es tancarà en el primer trimestre del 2015. Amb aquesta injecció de capital ampliaran plantilla (enginyers, científics i pilots), compraran una aeronau (un MiG-29UB, l'equivalent rus de l'F-15) i contractaran una zona d'hangars en un aeroport. El pla de negoci a cinc anys preveu una inversió total de 50 milions d'euros. Però en el primer any de funcionament ja es podrà amortitzar bona part de la inversió. Cal pensar que alguns càlculs estimen que el mercat dels satèl·lits mourà el 2015 entre 600 i 1.000 milions de dòlars, i que entre aquell any i el 2021 es realitzaran entre 2.200 i 2.700 llançaments. “Nosaltres podem estar en condicions d'assumir almenys el 50% d'aquest volum de feina”, diu la màxima executiva de la firma. Però la idea és que aquesta nova oferta obri la demanda i el mercat creixi significativament. D'entrada, Celestia Aerospace ha identificat dos mercats: la indústria farmacèutica, que investiga processos en condicions d'ingravidesa, com ara la cristal·lització, i l'electrònica, que treballa amb semiconductors.
Gloria García-Cuadrado avança que un dels pilars de l'empresa serà impulsar l'activitat de divulgació a través d'una fundació, que també convocarà beques.
