Risc d'incompliment
La CE exigeix al govern espanyol 4.000 milions més en retallades contra el dèficit públic en any electoral
Brussel·les insta Rajoy a collar encara més les autonomies i dóna tres mesos de marge a França i Itàlia
Noves cares, però el mateix missatge de sempre: ahir va ser el francès Pierre Moscovici, nou eurocomissari d'Afers Econòmics, en comptes del finlandès Olli Rehn, l'encarregat de demanar al govern espanyol que l'any que ve prengui més mesures contra el dèficit públic. I els resultats també són els mateixos, mentre Brussel·les reclama a l'Estat 4.000 milions més en retallades o augment d'impostos, l'oficina estadística europea, Eurostat, va fer públiques les últimes dades sobre desocupació: 24,4 milions d'europeus continuen a l'atur!
Abans de poder aprovar el seu pressupost a Madrid, l'executiu del PP, com els de la resta de la zona euro, està obligat a passar l'examen de la Comissió Europea (CE). És una de les noves competències esgarrapades als estats membres durant la crisi. I després d'un mes i mig avaluant els comptes, Brussel·les va repartir ahir les males notes. Moscovici va posar l'Estat espanyol al grup dels països “en risc d'incompliment”, juntament amb França, Itàlia, Bèlgica, Malta, Àustria i Portugal, i els va reclamar que “prenguin les mesures oportunes” per complir amb el calendari. Les ovelles negres, els pitjors alumnes d'aquest grup d'endarrerits, són francesos, italians i belgues, que s'arrisquen a una sanció.
La desviació, en el cas de l'Estat espanyol, és de només 4 dècimes: la CE preveu que els números vermells siguin l'any que ve del 4,6%, en comptes de l'objectiu del 4,2% exigit. És a dir, que Rajoy hauria de retallar uns 4.000 milions d'euros extra, repensar-se la baixada d'impostos o apujar-ne algun (Brussel·les veu marge en l'IVA i en les taxes especials). Però no ho pensa fer, i menys encara en any electoral. A França, Itàlia i Bèlgica, Moscovici els dóna tres mesos més de marge, fins al març, abans de tornar-se a mirar els seus comptes i decidir si els castiga o no. “Els governs d'aquests tres països s'han compromès al més alt nivell polític a adoptar i aplicar des de començaments del 2015 reformes estructurals orientades a estimular el creixement” i garantir “la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà termini”, va al·legar.
De Guindos s'hi nega
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va afanyar ahir a replicar Moscovici que no s'amoïni, que l'Estat complirà amb el 4,2% sense haver de fer cap més nova retallada. Com? “Compensant-ho amb més creixement”, respon De Guindos. I és que l'executiu del PP confia que l'economia espanyola creixi el 2015 un 2%, tres dècimes més que l'1,7% que augura Brussel·les. Però a Moscovici no li surten els números i insisteix que l'Estat ha de fer encara “més progressos”. Segons les previsions de tardor, l'incompliment es podria agreujar encara més el 2016, que és l'any límit que marca el calendari per recuperar l'estabilitat pressupostària: en comptes del 2,8% exigit, el dèficit públic de l'Estat seria encara del 3,9%.
La CE té en el punt de mira la despesa autonòmica, després de la campanya de desprestigi de Rajoy, que en els seus viatges a Brussel·les culpa la Generalitat i la resta de governs autonòmics dels constants incompliments espanyols. I Moscovici fins i tot s'atreveix a demanar mà de ferro al president espanyol, que colli les autonomies i castigui les incomplidores: “Cal anar més lluny i imposar mesures correctives als governs regionals que no hagin complert l'objectiu de dèficit desitjat.” Catalunya havia acumulat fins al setembre passat un dèficit de l'1,53%, superant l'1% de límit que li imposa l'Estat (un desfasament de més de 3.000 milions d'euros). El socialista francès, però, no va dir ni una paraula sobre si aquest repartiment de la càrrega és just. El 2015, les autonomies només podran gastar un 0,7% més del que ingressen, mentre que l'Estat gaudirà d'un marge del 4,2% que li permet mantenir oberts ministeris que ja han transferit totes les seves competències.
Únicament cinc estats membres “compleixen estrictament” en els pressupostos pel 2015: Alemanya, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos i Eslovàquia. I quatre països més “compleixen en termes generals”, però hauran de fer alguna modificació: Estònia, Letònia, Eslovènia i Finlàndia. A França, l'executiu comunitari li retreu que hagi fet “un progrés limitat” i li demana que “acceleri la implementació” de les reformes. “La informació disponible fins ara indica que França no ha pres accions efectives el 2014”, admet qui fa només set mesos era ministre d'Economia d'Hollande. Itàlia “ha fet algun progrés”, però hauria de “mantenir l'actual despesa sota un control estricte i alhora augmentar l'eficiència”, així com dur a terme “les privatitzacions previstes” que l'ajudaran a rebaixar el deute públic de manera “consistent”.
