Manel Margalef passa de l'objecte desconstruït a la figura humana
L'artista ampostí exposa fins al 3 de maig «Psycho-objectes» a l'Escorxador de Tortosa
Uns pulmons enmig del que va ser la tela d'un sofà, o una mena de cotilla femenina que dóna forma a les peces del que probablement va ser una butaca. Aquests són potser dos dels exemples més clars que il·lustren les intencions amagades de Psycho-objectes, l'últim treball de Manel Margalef. Una exposició integrada per deu peces pensades expressament per a l'ocasió i que són, segons diu l'artista, «la continuïtat» de L'objecte deconstruït, l'exposició que el 2007 va inaugurar al Museu del Montsià. «El que faig és agafar una cadira, un sofà o una butaca i en trec l'escultura per fer-lo meu. A partir d'aquí, el reconstrueixo d'acord amb la meua experiència amb aquell objecte», argumenta Margalef, que precisa que per primera vegada en la seua trajectòria artística a Psycho-objectes «la persona és present». «Els objectes van perdent la seua forma per donar pas a la figura humana, ja siga masculina o femenina», diu Margalef, que no parla de canvi sinó d'evolució. «És una manera de parlar de l'home o la dona contemporanis i del rerefons de la seua psicologia i personalitat», hi afegix.
En el recorregut de l'exposició hi ha des de peces sòbries de grans dimensions on predomina el blanc i negre fins a peces que punxen els sentits amb formes afilades que sobresurten, que tant poden recordar un crani com un tors femení.
La mostra es podrà visitar fins al 3 de maig a la sala d'exposicions Antoni Garcia, de l'Escorxador de Tortosa, i ha estat promoguda per l'aula d'art del Campus de l'Ebre de la URV.
L'art de l'objecte
Manel Margalef (Amposta, 1963) té al darrere una llarga i prolífica trajectòria artística que pràcticament sempre ha compaginat amb la docència com a professor de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona. Llicenciat en Belles Arts i Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, ha rebut entre d'altres el premi de pintura Biennal d'Art Ciutat d'Amposta, el 1991; el XXVIII Premi Julio Antonio d'Escultura; la Biennal d'Art de la Diputació de Tarragona, el 1996; el premi IV Biennal d'Arts Plàstiques Rafael Botí, el 2003, i més recentment, el premi de recerca pictòrica de Salou. De la seua obra destaca l'obsessió per les arquitectures domèstiques, les seues creacions tridimensionals, jugant amb les peces més quotidianes del mobiliari, i la seua evolució lògica cap a la reconstrucció d'aquests espais.