“L'home de la maleta té prejudicis, i ja està bé”

Construir-lo. És a dir, com a escriptor parteixes de res i inventes un personatge que ha de ser central i, a força de ser rondinaire i barrut, ha de ser literàriament atractiu. Ha de transmetre com una mena d'alegria de viure malgrat tot i això és el que em va motivar. És un personatge que connecta amb els balls populars, amb els sentiments populars, amb la cançó popular, amb l'època dels balls, amb el poble, que és molt senzill.

Ell és molt barrut i en realitat vol que el cuidin. El problema és que avui dia cap noia ni dona està per cuidar ningú perquè tothom té molta feina. Ell va totalment a la seva. Forma part de l'encant d'aquest individu.

No l'he volgut fer antipàtic i no ho és. Encara que rondini, viu moltes situacions divertides per aquesta manera que té de ser. És algú que es pren les coses tal com ragen. De vegades té opinions que avui dia no pots dir davant del micròfon perquè són políticament incorrectes. L'home de la maleta és un personatge que té prejudicis, i ja està bé.

No, no els enyora perquè ell ho ha passat molt malament. La vida de músic, aleshores, era molt senzilla i tenien feina. Tan aviat tocava en una festa, com en un enterrament o en una processó, i això se li acaba. És la típica persona que es fa gran i no segueix el ritme del món, però en lloc de desesperar-se, ho viu amb una certa catxassa.

He procurat que tingués una expressió pròpia d'una persona de la seva edat i que, malgrat que fa servir castellanismes i un català molt incorrecte, és un llenguatge molt viu i molt expressiu. Jo reivindico aquest tipus de català popular que s'està perdent, corrupte, però molt ric.

Vaig començar l'abril del 2004. Me'n recordo perquè m'ho vaig apuntar. Hi he treballat durant anys, però no de forma ininterrompuda.