Ramon Solsona
Guanyador del 51è Premi Sant Jordi de Novel·la
“L'home de la maleta té prejudicis, i ja està bé”
Amb un recorregut consolidat com a escriptor, Ramon Solsona (Barcelona, 1950) ha publicat entre d'altres les novel·les DG (1989) No tornarem mai més (1999) i Línia blava (2004). Per Les hores detingudes va guanyar el 1994 el premi Crítica Serra d'Or, el Prudenci Bertrana i la Lletra d'Or. És articulista de l'Avui.
Què li va interessar del personatge del músic d'envelat i festa major per fer-lo protagonista de L'home de la maleta?
Construir-lo. És a dir, com a escriptor parteixes de res i inventes un personatge que ha de ser central i, a força de ser rondinaire i barrut, ha de ser literàriament atractiu. Ha de transmetre com una mena d'alegria de viure malgrat tot i això és el que em va motivar. És un personatge que connecta amb els balls populars, amb els sentiments populars, amb la cançó popular, amb l'època dels balls, amb el poble, que és molt senzill.
Quina relació manté el protagonista amb les seves tres filles que l'acullen per torns?
Ell és molt barrut i en realitat vol que el cuidin. El problema és que avui dia cap noia ni dona està per cuidar ningú perquè tothom té molta feina. Ell va totalment a la seva. Forma part de l'encant d'aquest individu.
Ha insistit en el fet que el protagonista és sorneguer, murri, que es pren les coses amb humor...
No l'he volgut fer antipàtic i no ho és. Encara que rondini, viu moltes situacions divertides per aquesta manera que té de ser. És algú que es pren les coses tal com ragen. De vegades té opinions que avui dia no pots dir davant del micròfon perquè són políticament incorrectes. L'home de la maleta és un personatge que té prejudicis, i ja està bé.
Sent nostàlgia d'aquells temps del franquisme, en què la família era una institució sagrada?
No, no els enyora perquè ell ho ha passat molt malament. La vida de músic, aleshores, era molt senzilla i tenien feina. Tan aviat tocava en una festa, com en un enterrament o en una processó, i això se li acaba. És la típica persona que es fa gran i no segueix el ritme del món, però en lloc de desesperar-se, ho viu amb una certa catxassa.
Quin és el treball de llenguatge que ha fet amb aquest personatge?
He procurat que tingués una expressió pròpia d'una persona de la seva edat i que, malgrat que fa servir castellanismes i un català molt incorrecte, és un llenguatge molt viu i molt expressiu. Jo reivindico aquest tipus de català popular que s'està perdent, corrupte, però molt ric.
Quant de temps ha estat escrivint la novel·la?
Vaig començar l'abril del 2004. Me'n recordo perquè m'ho vaig apuntar. Hi he treballat durant anys, però no de forma ininterrompuda.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 18-12-2010, Pàgina 45
- El Punt. Barcelona 18-12-2010, Pàgina 45
- El Punt. Camp de Tarragona 18-12-2010, Pàgina 45
- El Punt. Comarques Gironines 18-12-2010, Pàgina 51
- El Punt. Penedès 18-12-2010, Pàgina 45
- El Punt. Maresme 18-12-2010, Pàgina 45
- El Punt. Vallès Occidental 18-12-2010, Pàgina 45
- Avui 18-12-2010, Pàgina 37