L'adéu dels déus

Les regles del joc de l'afamada indústria musical han demostrat reiteradament que les gires de comiat rarament són de comiat. Els farewell tours es mantenen, no obstant això, com a implacable cop d'efecte per al negoci, i avui Badalona rep l'adéu de l'any en el terreny del heavy metal. Judas Priest, un grup amb més de quaranta anys d'història que va contribuir com pocs a definir el llenguatge i l'estètica del gènere durant els anys setanta i vuitanta, diu bon vent i barca nova amb un xou de greatest hits que inclou també un ampli desplegament dels recursos escènics clàssics del grup, amb l'entrada a l'escenari del cantant Rob Halford cavalcant una Harley Davidson al capdavant del top.

Els autoproclamats “Déus del metal”, que des del retorn de Halford l'any 2004 han actuat a Catalunya en tres altres ocasions (2004, 2005, 2009), compareixen al Palau Olímpic amb la baixa recent i sobtada de K.K. Downing. El guitarrista, que havia militat en el grup des del primer batec, va anunciar el seu prematur adéu quan quedava un mes i mig per l'inici d'aquesta anomenada gira de l'epitafi, tot deixant a Halford, el guitarrista Glenn Tipton i el baixista Ian Hill com a únics integrants originals del grup del cuir. Els acompanyen el bateria Scott Travis, a bord des del 1989, i el substitut de Downing, Richie Faulkner, que va néixer només quatre mesos abans que Judas –com abrevien els seus seguidors– editessin el que és, probablement, el seu disc més cèlebre: British steel (1980), peça emblemàtica de la new wave of british heavy metal.

Aquest moviment, que fa trenta anys va endurir el so del heavy metal del Regne Unit tot minimitzant la influència blues dels seus predecessors, tindrà avui a Badalona, escalfant motors per a Judas Priest, dues altres de les seves més il·lustres formacions: Motörhead i Saxon. El grup de Lemmy Kilminster, que fa únicament vuit mesos va omplir fins a l'últim racó del Sant Jordi Club, viu una renovada popularitat gràcies al ressò que ha obtingut Lemmy, el documental que dibuixa la més que curiosa idiosincràsia del cantant d'Ace of spades, amb especial èmfasi en els fetitxes de tota mena que omplen el seu cau de Los Angeles, el seu col·leccionisme d'artefactes de la Segona Guerra Mundial i l'hàbit d'inserir monedes a les màquines escurabutxaques del Rainbow Bar & Grill. El trio, que fa tres setmanes va perdre el que va ser el seu guitarrista entre els anys 1985 i 1995, Michael Wurzel Burston, està en plena gira de The wörld is yours, un disc al qual se li ha penjat un dels grans tòpics que s'empren per parlar del grup –el de fer el mateix disc, una vegada i una altra, des de fa trenta anys– però que els fans del grup ha rebut amb especial entusiasme.

Finalment, Saxon, del qual es commemora el 35è aniversari de la seva fundació i el 30è del disc Denim & leather, es presenta a Badalona amb una dinovena entrega discogràfica tot just sortida del forn: Call to arms. Una nit, la d'avui, per fer durant hores i hores el senyal de les banyes.