Evocant a en Miquel
Una colla d'amics, la mare i la germana de Miquel Pairolí el van recordar ahir amb una ruta per Girona
Es va llegir en veu alta el fragment “Girona, carrers i ombres”, inclòs a ‘Octubre'
Just un mes després de la mort de Miquel Pairolí, una bona colla d'amics el van recordar amb una ruta literària pel Barri Vell de Girona. Eren una quarantena i al final s'hi van afegir la germana i la mare de l'escriptor, Montserrat Sarrà, i la seva germana Fina. Va ser un passeig comentat a través de la lectura del text “Girona, carrers i ombres”, recollit en el seu dietari Octubre. En l'escrit, Pairolí narra el passeig fet el vespre del 18 de març del 2009 entre la plaça del Peix, al costat de la plaça Catalunya, fins a la plaça dels Lledoners, passant pel carrer i la travessia del Portal Nou, el carrer de l'Escola Pia i el portal de Sant Martí. Hi descriu l'estat de les cases i les transformacions urbanístiques, i ho amaneix amb els seus records d'infantesa, quan resseguia aquest mateix camí amb la seva mare per visitar la tia Lola Oliu i el canonge Arcelos.
La lectura en veu alta va anar a càrrec d'Engràcia Casellas i Lluís Freixas i les catorze parades que es van fer en el recorregut van servir per comprovar l'exactitud en les descripcions de Pairolí. Gairebé tot continuava a lloc, tret de la marededéu del carrer del Vern, molt més deixada que com la va retratar l'escriptor de Quart. Les reflexions continuen sent vàlides, i alhora permetien els comentaris i les anècdotes que després de cada lectura explicaven alguns dels amics. Menció especial per a Joan Vicens, de 90 anys i actual propietari de la casa dels Lledoners, on Pairolí anava de petit. Resseguint el fil argumental del relat, Vicens va obsequiar el públic amb anècdotes del portal de Sant Martí, del convent adjacent i també de la casa del canonge. Allà, a la plaça dels Lledoners, tots els assistents van seure als bancs tal com va fer Pairolí el 18 de març del 2009, rellegint el final de l'escrit. Allà, l'escriptor hi evoca la seva infantesa i recorda com en les visites a la tia de la seva mare li van permetre contemplar la primera gran biblioteca de la seva vida, la del canonge Arcelos. Durant la lectura del relat, que conté tota mena de detalls, Montserrat Sarrà assentia amb el cap, donant el vistiplau al que havia escrit el seu fill.
Àngel Madrià, que va capitanejar l'homenatge, va instar els assistents a repetir-ho cada any. I no va descartar que aquesta acabi sent una ruta literària de Girona.