Jan
“Portar tants còmics al cinema és manca d'idees”
Després de trenta anys de dibuixar Superlópez, què l'ha animat a crear un altre personatge?
Ediciones B em va demanar que fes alguna cosa nova i els vaig oferir tres coses que tenia en un calaix des de feia uns dotze anys... Van triar Cederrom i ja tenia el guió escrit, només l'havia d'actualitzar una mica.
No abandona, però, la paròdia dels superherois i de la ciència-ficció. Què l'atrau d'aquest univers?
La ciència-ficció, el surrealisme màgic... són els gèneres que m'agraden, perquè així puc acostar-me als temes sense que em tirin un tret... Però això dels superherois és secundari. El personatge importa més aviat al lector, i l'editor sap que sense un personatge amb capa o que voli no vendria.
Si Superlópez hagués nascut en un altre país probablement se n'haurien fet pel·lícules i sèries.
No sé si això del cinema és fer justícia als autors de còmic. Per a mi el còmic és còmic i el cinema hauria de ser cinema. Que es portin tants còmics al cinema ho atribueixo a la manca d'idees en la indústria cinematogràfica.
L'any passat es va commemorar el centenari de Bruguera. Va viure els seus anys d'esplendor?
No, però els respecto. Jo vaig arribar a l'editorial en els anys 70, quan començava la seva decadència i buscava modernitzar-se canviant coses per continuar igual... No pertanyo a l'escola Bruguera.
En aquella editorial, on hi havia grans dibuixants treballant en sèrie, vostè va aplicar uns nivells d'acabat que no eren habituals: color artesanal, retolat a mà... Com ho va aconseguir?
Crec que vaig anar imposant la meva manera de fer gràcies a les persones que em van donar suport i al fet que sóc tossut. La veritat és que el color que s'aplicava era horrible i quan es va introduir la retolació mecànica ja vaig saltar. Deien que retolant a màquina amb majúscules no calia posar accents... Jo sempre he tingut un sentit docent de les coses que es fan per a joves. Les editorials com ara Bruguera, no.
Mai no s'ha sentit temptat a reprendre vells personatges de Bruguera, com per exemple Felipe Gafe o Don Viriato?
Aquests personatges corresponen a una època en què em vaig haver de plegar a instruccions i exigències de línia editorial que no m'agradaven, però acabava d'arribar de Cuba –on vaig viure uns anys– amb família per mantenir i començava des de zero. No els repetiria de cap manera.
Ha col·laborat en el llibre col·lectiu Yes we camp!, sobre el moviment del 15-M. Es considera un “indignat”?
Bastant! El comportament dels polítics, sindicats i banquers és prou indignant i m'alegro que hagi sorgit aquest moviment. Si hagués tingut més temps hauria omplert deu planes d'aquest llibre.