Guanya Kevin Smith
‘Red State', millor pel·lícula al Festival de Sitges, ‘Attack the block' s'emporta quatre premis i els efectes especials d'‘Eva' són recompensats
de registre
del director
de ‘Clerks'
El jurat de la secció oficial de la 44a edició del Festival de Sitges ha decidit premiar la recuperació –i, al mateix temps, refundació– de Kevin Smith, un director que feia un temps que estava desorientat i que, amb Red State, s'ha emportat el premi a la millor pel·lícula. Sense renunciar al seu característic sentit de l'humor, amb Red State –que encara no té distribució als Estats Units– el director de Clerks canvia de tema i combina terror, thriller i sàtira política en una història que alerta sobre el fanatisme religiós al seu país. Michael Parks, un dels actors fetitxe de Quentin Tarantino, ha guanyat també el premi al millor actor pel seu paper de líder d'una secta fonamentalista en aquest film.
La gran triomfadora d'aquesta edició, de tota manera, ha estat la divertida i enèrgica Attack the block, de Joe Cornish, que ha aconseguit un quartet gairebé impossible: ha obtingut un premi especial del jurat, el premi a la millor banda sonora, el premi de la crítica i el gran premi del públic. El cinema català s'ha hagut de conformar amb el premi als millors efectes especials d'Eva, de Kike Maíllo.
Na Hong-jin s'ha endut el premi al millor director per la seva brillant tasca en l'hiperviolent thriller The yellow sea. I un altre premi de justícia és el que ha obtingut Brit Marling com a millor actriu, com a protagonista del drama de ciència-ficció Another earth, de Mike Cahill. Les altres pel·lícules que s'han distingit han estat la sarcàstica i salvatge The woman (millor guió), la claustrofòbica The divide (millors efectes de maquillatge) i la suggestiva Livide (millor disseny de producció).
El jurat, format pels directors J.A. Bayona, Richard Stanley i Ryoo Seung-Wan; el crític Quim Casas, i l'actriu Lisa Marie ha conformat un palmarès bastant equilibrat i just, en una edició marcada per un nivell molt acceptable de la secció competitiva. És clar que valorar les pel·lícules a concurs en la seva integritat és una tasca titànica i gairebé impossible –fins i tot pels integrants d'algun dels jurats–, per la gran quantitat de pel·lícules i per una graella on en ocasions es projecten alguns films simultàniament en diferents sales.
I és que l'excés és, vocacionalment, una de les característiques del Festival de Sitges. Pel que fa, sovint, al contingut de les seves pel·lícules, però també per la sobredosi d'oferta –en forma de múltiples seccions paral·leles formades per molts títols– amb què es busca satisfer un públic que pot estar veient cinema des de les nou del matí fins a la matinada.
Una opció que sembla que és beneïda per la resposta dels espectadors a un certamen de voluntat popular. Amb 65.000 entrades venudes, l'edició d'aquest any ha superat aproximadament en un 10% la quantitat de les venudes l'any passat.
El palmarès oficial
Pel·lícula: ‘Red State'
Premi especial: ‘Attack the block'
Director: Na Hong-jin per ‘The yellow sea'
Actor: Michael Parks, per ‘Red State'
Actriu: Brit Marling per ‘Another earth'
Guió: Lucky McKee i Jack Ketchum per ‘The woman'
Efectes especials: Lluís Castells i Javier García per ‘Eva'
Fotografia: Markus Förderer per ‘Hell'
Una altra preqüela d'un clàssic del fantàstic
En aquest temps en què s'està revisant amb tanta freqüència el cinema de Hollywood dels anys setanta i vuitanta –en forma de seqüela, preqüela, remake, reboot...–, no és estrany que el Festival de Sitges s'hagi clausurat amb The thing.
De manera semblant al que recentment ha fet El origen del planeta de los simios respecte al clàssic de ciència-ficció de Franklin J. Schaffner, The thing és una preqüela que vol explicar els precedents dels fets relatats per John Carpenter a La cosa (1982), adaptació del relat de John W. Campbell Jr. que el 1951 ja havia inspirat L'enigma d'un altre món, dirigida per Christian Nyby amb la col·laboració no acreditada de Howard Hawks.
Dirigida pel debutant Matthijs van Heijiningen, The thing és una superproducció espectacular i entretinguda, lògicament més vistosa en l'apartat dels efectes especials però sense el claustrofòbic sentit de l'atmosfera de Carpenter. La llàstima és que, pel que fa a l'argument, és tant una preqüela com podria ser una nova versió –amb lleugers canvis– o una continuació de l'original.