Una ‘Passió' segons Mateu feta imatge
Palau 100 ofereix per primer cop un concert que combina la música de Bach i el videoart de Bill Viola, sota la direcció de Herreweghe
Les entrades estan exhaurides. I és que l'espectacle que proposa aquest vespre Palau 100 al Palau de la Música Catalana és tot un esdeveniment artístic de primer ordre. Per primer cop es combina La Passió segons sant Mateu de J.S. Bach amb dos “retaules en moviment” del videoartista novaiorquès Bill Viola. La Passió serà interpretada per una de les formacions que més han excel·lit en l'obra de Bach, el Cor i l'Orquestra del Collegium Vocale de Gent, dirigida pel seu titular Philippe Herreweghe. El director flamenc ha interpretat més de tres-centes vegades aquesta partitura: “El repte per a mi ja no és tècnic, perquè disposo de músics d'una gran qualitat i la podria dirigir llegint el diari, sinó que la dificultat és entrar en el cor de l'emoció i transmetre-la al públic, i aquesta missió és monumental.”
Per poder entendre i aprofundir aquesta obra essencialment religiosa, Herreweghe apunta la necessitat de conèixer el text, és a dir, l'Evangeli de sant Mateu (que suposa segons ell el 85% de la música), i fins i tot de ser creient: “Idealment cal que els cantants siguin creients, si més no durant el concert. Jo mateix durant el concert arribo a creure, i això és el miracle de la música”, comenta el director, que, tot i haver tingut una educació catòlica, no es considera religiós.
De Bill Viola, Premi Internacional Catalunya 2009, se'n projectaran abans de cada part dos vídeos, de manera que en cap moment es trepitjaran la música de Bach i les imatges: “Hi ha obres mestre que es basten a si mateixes i sempre que s'hi afegeix alguna cosa resulta un fiasco”, opina Herreweghe, que sempre ha rebutjat posades en escena de concerts.
Les dues cintes que s'exhibeixen –triades per Víctor Garcia Gomar, adjunt a la direcció del Palau per temes artístics– són Emergence (2002) i Departing angel (2001) (de Five angels of the millenium), dues obres que, segons Gomar, “reflexionen sobre la buidor i el silenci, i pretenen que l'espectador construeixi una nova mirada sobre el món”.
“Els dos vídeos són bells, poètics, profunds i religiosos, i corresponen molt bé a les dues parts de l'obra de Bach”, pensa Herreweghe. “Tenen la funció de preparar un públic modern que surt del metro per introduir-lo en un món religiós.”
El director, que ja va portar la Passió de sant Mateu fa 25 anys al Palau, considera que aquesta sala és “la més bonica del món”, a banda de tenir una sonoritat més adequada per a l'obra que no pas una església.
Una experiència traumàtica marca l'obra de Viola
Si Herreweghe advertia ahir la necessitat de conèixer el text sobre el qual Bach va compondre la Passió segons sant Mateu (bàsicament l'evangeli corresponent, capítols 26 i 27), Gomar va apuntar algunes notes entorn de Bill Viola per comprendre el seu art. Concretament va explicar que l'artista va caure a l'aigua quan tenia 6 anys des d'una embarcació i va estar a punt d'ofegar-se abans no el rescatés el seu pare. “Mentre s'ennuegava va viure un moment meravellós en aquell medi humit i fosc, un paradís que va entreveure i que cerca reproduir en tota la seva obra.” Així doncs, portant a l'extrem la fotogènia, la capacitat de les imatges de captar quelcom inefable, Viola explora amb la plasticitat de l'aigua els límits del dolor, i quin dolor més gran que el de Jesucrist en la Creu? És cert que Gomar es va plantejar demanar a Viola una creació específica per a aquesta Passió, però l'artista està capficat treballant un retaule fix per a la catedral de Sant Pau a Londres que s'inaugurarà el 2013.