Gildas Girodeau
Escriptor de novel·les policíaques i oleïcultor, publica ‘La paix plus que la vérité', relat protagonitzat per un periodista d'El Punt
“El passat franquista és exòtic per al lector francès”
A França no hi ha idea de com va ser el franquisme i, encara menys, del que ha amagat la Transició espanyola
Gildas Girodeau és un escriptor de novel·les policíaques i oleïcultor transfronterer entre Argelers de la Marenda i Sant Climent Sescebes. Nascut a Cotlliure el 1953, ha publicat set llibres en francès i un de traduït en català. És pare d'alumne de la Bressola. Publica la novel·la La paix plus que la vérité, en què el passat franquista de Catalunya és omnipresent...
La mort per garrot de Puig Antich em va marcar molt, de jovenet. Assabentar-me més tard de la repressió franquista. Les dificultats actuals a l'Estat espanyol del jutge Garzón per fer justícia i recuperar la memòria històrica, em van fer venir ganes de fer el llibre.
El protagonista és un periodista perpinyanès, Yarnald Colom. El personatge coincideix força amb la generació de l'autor...
He volgut escriure sobre aquesta generació de nord-catalans no polititzats en el tema català i de com vam viure, els anys setanta, la fi de la dictadura franquista, de manera diferent de com l'havien viscut els militants catalanistes. La idea del llibre neix a Marsella, on em van convidar a fer una xerrada al Centre Català, i allà un refugiat polític, en Francesc Planelles, em va donar una carta per trametre. Les primeres planes del llibre comencen així.
Per què hi fa sortir un perio-
dista d'El Punt?
Per a mi El Punt sempre ha estat un diari compromès i d'esquerres. Com que per a la història em calia un periodista d'experiència, més o menys independentista, la tria em va semblar evident. És per això que qui ajuda el protagonista en les seves investigacions treballa en un rotatiu que es diu El Punt Diari, dins la novel·la.
A l'Estat francès hi ha una visió idíl·lica de la transició política espanyola. Deu resultar xocant,
el contingut del llibre per al
lector francès, no?
Per al lector francès és un tema exòtic, sí. Qui ha llegit el llibre es fa moltes preguntes. A França no hi ha idea de com va ser el franquisme i, encara menys, del que ha amagat la Transició espanyola.
D'aquí el títol La pau més
que la veritat...
Penseu que a França ens ha passat el mateix després de la Libération. A la fi de la Segona Guerra Mundial tothom es feia passar per resistent, i van ser pocs els que es van oposar de veritat als nazis i al règim de Vichy.
Aquest llibre no és ben bé un polar o una novel·la policíaca...
Els meus llibres no són policíacs. Va ser el meu primer editor, Cap Béar, qui em va classificar com a autor de novel·la policíaca. Si entenem aquest gènere com a intriga amb crítica social, ja em va bé.
Està distribuït arreu de
l'Estat francès?
Sí, té una difusió estatal. Està tenint bones vendes i bones crítiques. M'ha valgut també que em convidin en alguns salons del llibre a l'Estat francès.
Un dels seus títols es troba
en català...
Es tracta de la novel·la Deliri nuclear, de Curbet Edicions. M'agradaria que es traduís també aquest.
Ha estat el primer escriptor, amb l'autor marsellès Gilles del Pappas, d'anar a celebrar Sant Jordi a Sant Jaume, el barri popular dels gitanos i dels magribins de Perpinyà...
Amb la llibreria Torcatis organitzem el Torcat'off, una mena de celebració alternativa de festes com Sant Jordi. I hem volgut portar la festa del llibre, per primera vegada, a un barri qualificat de “difícil”. Amb l'autor de novel·la negra Del Pappas ens hem trobat amb gent formidable, amable i d'un gran cor. Una realitat ben allunyada de la mala reputació del barri.