L'esperit de Samarcanda

“No sortirem d'aquesta fins que el món deixi de preocupar-se pel futur i s'ocupi del present.” Són paraules del cineasta Tony Gatlif poques hores abans d'estrenar-se com a director escènic al Festival de Músiques Sagrades de Fes amb un espectacle en homenatge al matemàtic, astrònom i poeta persa Omar Khayyâm (1048-1131). Conseqüent amb la mentalitat dels pobles nòmades com el gitano, al qual pertany, i que ha sabut retratar en pel·lícules imprescindibles com Latcho Drom (1993) i Swing (2001), el director de Los Indignados (2012) considera precisament que en les paraules d'aquest savi del món àrab es pot trobar la resposta als problemes de la societat contemporània. “Si els que no han vingut veuen com patim per culpa del destí, mai no vindran”, va deixar escrit Omar Khayyâm el segle XI. Uns versos que a la caiguda del sol es van convertir en música i cant a l'escenari Bab Al Makina, antic pati d'armes del Palau Reial de Fes i actual espai central d'un festival que, segons el mateix Gatlif, “aquest any més que cap altre reivindica l'esperit de Samarcanda”. La ciutat asiàtica on, molt abans que hi visqués el poeta, Alexandre el Gran va establir l'enclavament del seu imperi, i ja després de la seva mort va ser el viatger Marco Polo qui va determinar la seva importància dins la ruta de la seda.

Gatlif, que va néixer a Algèria, on va ser batejat Michel Dahmani, es reconeix agraït per haver pogut dur a terme un encàrrec que requereix, segons ell, una actitud oposada a la de l'ofici de cineasta. “He hagut d'aparcar l'ego del creador per posar-lo al servei de la poesia, la música i el cant.” Un ego que poc després revela que tornarà a recuperar darrere de la càmera amb el nou projecte que té entre mans, que serà una pel·lícula en què el fil conductor serà la rumba catalana.

La nit següent, la veu que aporta nova argila al terrissaire és la del llegendari saxofonista de jazz Archie Shepp. El veterà exponent del free es troba immers en un particular retorn als orígens de la música negra i així ho expressa amb una formació en què el blues i el gospel són les senyes d'identitat. Unes hores abans, sota el roure mil·lenari del Museu Batha, l'Ensemble Gipsy Sentimento Paganini havia deixat la melòdica empremta de les seves polques búlgares. El mateix espai on la litúrgia sufí de l'egipci Sheik Yasin servirà de preludi perquè un cop més a Bab Al Makina es presenti una gran producció amb divuit veus i onze músics de les més diverses procedències del món àrab, van posar en relleu l'encanteri d'El Sama'a, un art inspirat en el cant culte àrab i la gran tradició andalusina del Magrib.

En la vigília de les nits màgiques als jardins de la Medina i de les visites no menys esperades de dues deesses de la música d'Occident com són la cantautora nord-americana Joan Baez i l'islandesa Björk, el Festival de Músiques Sagrades de Fes manté encesa la flama de l'esperit de Samarkanda en la seva divuitena edició.

Una flama que, cal dir-ho, si bé es cert que es podria mantenir més ferma si la programació artística fos més receptiva a les sonoritats de la mediterrània, es converteix en foscor pel que fa a la logística de funcionament intern –organització i transparència informativa– d'un esdeveniment que pretén ser un dels fars de la cultura àrab al món. Com també seria un detall que a banda de muntar espectacles per retre honors a l'assistència de la princesa Lalla i a la presència de venerables d'altres països com l'exministre Joan Majó o el comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, per part del nostre, l'accés als concerts no fos prohibitiu per als súbdits de Muhammad VI, tenint en compte que el preu de les entrades gira entorn dels 400 dinars (40 euros), que és poc
menys que el salari d'un mes d'un treballador marroquí.