Prado sí, MNAC no

Si una cosa va quedar clara ahir –per si encara no ho estava– és que l'Estat no se sent gens responsable dels problemes pressupostaris de les grans institucions culturals catalanes, que l'any que ve esquilarà amb unes tisores de por. I encara més: no rectificarà per molt que els seus projectes perillin perquè ara té altres “urgències”, com ara “garantir el funcionament dels equipaments culturals essencials” tipus museus del Prado i Reina Sofia. El Liceu i el MNAC no són, pel govern espanyol, essencials. Ahir el secretari d'estat de Cultura, José María Lassalle, va ser taxatiu al Congrés dels Diputats.

Lassalle, que va donar les explicacions del pressupost pel 2013 amb un to exaltat cada vegada que es referia al cas de Catalunya, va relativitzar les retallades de l'Estat perquè són “una reproducció mil·limètrica” de les que han aplicat, o aplicaran, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. És a dir: la culpa de la greu situació que pateixen les institucions culturals és de tots. Doncs no ben bé: segons Lassalle, no és de ningú, com va dir amb condescendència; entra en la lògica de la crisi, i, en certa manera, fins i tot ha servit per corregir anomalies: “Alguns anys el Liceu ha tingut més aportacions que el Prado”, va dir per contrarestar els que fan el joc dels greuges.

Segur que no hi ha culpables? Lassalle, enfurismat, va acabar admetent que sí, que hi són, i va assenyalar directament la societat civil catalana. “Com pot ser que a Catalunya, amb un empresariat tan vigorós, no hi hagi patrocinis?”, es pregunta. “Com pot ser –va seguir– que als patronats de les institucions hi hagi més administracions que no pas benefactors?” És clar que tenia la resposta: “[a Catalunya] en la cultura hi ha massa política.”

A l'Estat no li agrada el model català, per polititzat, però el cert és que tampoc no pensa abandonar les cadires que ocupa als patronats com l'ha convidat a fer el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Lassalle ho va subratllar i ho va justificar així: l'Estat continua fent aportacions “milionàries” als equipaments culturals catalans. En total, són poc més d'11 milions d'euros, tan sols una tercera part de la partida que rep la Biblioteca Nacional de España.

Mascarell tindrà avui un bon escenari per rebatre la posició del Ministeri: a les set del vespre donarà una conferència al Cercle d'Economia: Cultura, fiscalitat, Estat. El conseller tornarà a argumentar, amb noves dades, la necessitat d'erigir un nou model propi, sense comptar amb un Estat cada vegada més desmarcat del món cultural català. Això també és el que ahir al matí va centrar la segona reunió de Mascarell amb els responsables d'associacions i de gremis d'empreses del sector cultural, en estat de xoc per la pujada de l'IVA. Els pròxims dies el conseller els tornarà a convocar. Entre tots estan explorant estratègies per incrementar el consum cultural.

I també ahir el Cercle de Cultura va dir la seva en el debat obert. En una declaració que du per títol Contra una nova agressió a la cultura, l'entitat considera que “l'exagerada disminució de les aportacions econòmiques del Ministeri és especialment intolerable per a les institucions i empreses catalanes, ja que suposa el trencament del consens establert al llarg dels anys amb la Generalitat”. Dit això, però, el Cercle de Cultura insta l'administració catalana a fer alguna cosa més que protestar: “És sobretot responsabilitat dels poders públics catalans dur a terme un esforç suplementari per tal de pal·liar en la mesura del possible els efectes d'aquesta gravíssima situació.”