Una casa del cant coral

El ressò de la mort de Josep Viader i Moliné es va esvaint lentament, mentre encara es reben mostres d'aflicció i reconeixement a qui va ser el mestre del cant coral a girona durant més de mig segle. En endavant vindrà el silenci, com passa sempre. Els homenatges que podia rebre ja se li varen fer en vida, que és la manera intel·ligent de fer-los, quan l'interessat encara és entre la gent que l'estima. El maig del 1990, se li va retre un homenatge amb un concert de la Polifònica de Girona, que va constituir –com no podia ser d'altra manera– un nou i sentit reconeixement al mestre que l'havia creada i dirigida tant de temps. D'altra banda, li varen dedicar un carrer i un auditori quan encara vivia. Un cas força particular. Sembla que no es pot demanar més!

Perquè Viader ha estat un home que en música ha recorregut tota l'escala, però en el punt que ha excel·lit és en la creació de la Capella Polifònica de Girona. Un llunyà any 1957, va reunir les divuit millors veus –nou homes i nou dones– per obtenir uns sons que Girona no havia conegut: la polifonia. Diu el mestre: “Es tractava de gent culta i preparada musicalment per aconseguir, amb perseverança i esforç, uns bons resultats artístics.” Les corals que anteriorment existien tenien el seu mèrit en l'afició i la companyonia, però no sempre podien oferir resultats plaents, per la falta de preparació musical de molts dels seus membres. La Polifònica de Girona ha demostrat abastament la seva vàlua musical –que és la que compta– en la gran quantitat d'intervencions que ha fet al llarg dels anys, singularment en les participacions en els Europa Cantant, que reuneixen el bo i millor del cant coral europeu durant una setmana entera, sempre en localitats diferents, i que són una ocasió per demostrar, aprendre i confraternitzar amb els millors grups corals del continent.

Tot i així, ens cal dir que el cant coral ha estat sempre a Girona el germà pobre de la música. Mai ha tingut a la seva disposició locals prou apropiats i consolidats per assajar –que és la base de la bona audició–, per guardar ordenadament partitures i per sentir-se a casa. Tant la Polifònica com altres formacions les han fet anat sempre d'Herodes a Pilat amb locals manllevats, incòmodes, plens de fred a l'hivern i de calor a l'estiu. A les autoritats gironines els agrada fer actes de cara a la galeria, quan el més important és la preparació del cant, la comoditat dels cantaires, la pervivència de les formacions. Arribar a aconseguir una casa del cant coral exclusiva, per aplegar-hi tanta dedicació com s'escampa per Girona, seria un autèntic i tangible homenatge al mestre que va dedicar la seva vida a la polifonia. Estalviem panegírics retòrics i anem per feina!