Segells en línia

Els aficionats a la filatèlia tornen a somriure. Barcelona ha reobert el seu museu de segells, divuit anys després d'haver-lo tancat al públic i haver-lo condemnat al silenci de les reserves. Ara, però, els experts –i no experts– no caldrà que es desplacin enlloc per consultar aquest patrimoni. Ho poden fer tranquil·lament des de casa. L'Ajuntament ha optat per penjar el museu a internet, on llueix d'una altra manera, amb més documentació i amb eines tecnològiques com ara una lupa que permet explorar fins al detall més mínim cada segell.

Ramon Marull (Barcelona, 1877-1967) també tornaria a somriure, tot i que li costaria pair el llarg periple que ha sofert la seva col·lecció de segells, el gros principal del que va ser el Museu Gabinet Postal de Barcelona des del 1959, quan es va inaugurar al Palau de la Virreina, fins al 1984, quan es va desmantellar. El 1956, Marull va donar 65.380 segells, col·leccionats al llarg de la seva vida, a Barcelona amb la condició, això sí, que l'Ajuntament els fes accessibles a tots els ciutadans.

El desig del mecenes, que abans havia rebutjat avantatjoses i temptadores ofertes de compra, es va complir, però va ser efímer. D'aquí la indignació dels aficionats a la filatèlia, que no entenien que Barcelona hagués deixat de valorar una col·lecció universal de segells del període 1840-1940, una de les més prestigioses d'Europa i molt més completa que les que exhibeixen la majoria de museus postals d'arreu. Entre altres joies, la col·lecció Marull custodia el primer segell adhesiu del món, emès pel servei de correus del Regne Unit el 1840, conegut amb el nom de Penny black, així com també les primeres emissions d'altres països inclosos el 6 cuartos editat a Espanya el 1850.

Des del mes passat, al web www.bcn.cat/gabinet postal, es poden consultar uns 25.000 segells, i la previsió que hi ha és completar progressivament la digitalització l'any 2016. Cada mes s'aniran incorporant uns 1.300 segells més al projecte. I fins tot durant l'any que ve es preveu fer les traduccions a l'espanyol i l'anglès dels continguts per ampliar-ne la difusió i la projecció.

Josep Lluís Alay, director de Patrimoni de l'Institut de Cultura (Icub) i responsable del projecte, emfasitza el valor pedagògic del museu virtual, que està molt pensat també per als escolars. En això Marull hi estaria d'acord. Ell mateix va escriure que la seva col·lecció “ens dóna a conèixer tots els països que existeixen i els que han desaparegut absorbits o annexionats per altres estats, transformats en colònies, protectorats o províncies; formes de govern o règims polítics; sistemes monetaris; personalitats del món; geografia, geologia, història política i social; flora i fauna; paisatges i monuments i tipus de tots els països”.