Rescat d'imatges de la guerra

Agustí Centelles no va ser l'únic que va amagar els seus negatius en dominis francesos després de la Guerra Civil. La Comissió de la Dignitat ha rescatat ara la maleta d'un altre fotògraf català, oculta durant 74 anys en una casa de Perpinyà. Una maleta cent per cent inèdita. Un tresor. Tres caixes, una de fusta i dues de llauna, han custodiat al llarg d'aquest temps un fons fotogràfic format per uns 1.400 negatius del període de la guerra i dels anys 1931 i 1936. La identitat de l'autor d'aquest material tan valuós és un gran misteri. De fet, tota l'aventura d'aquesta maleta està impregnada d'interrogants que la Comissió de la Dignitat vol resoldre.

L'arxiu d'aquest fotògraf desconegut, segurament un soldat que va ser mobilitzat i que va formar part de la 30a divisió de l'exèrcit republicà que havia integrat la columna Macià-Companys, va començar a circular fa tres anys en una subhasta a la casa Soler y Llach. Els responsables de la sala van assegurar llavors que es tractava del fons del fotògraf Joan Andreu Puig Farran (1904-1082). Ningú se'l va adjudicar, segurament pel seu desmesurat preu de sortida: 25.000 euros, en ple huracà especulatiu del cas Centelles. El mes passat, la Comissió de la Dignitat va rebre un avís inquietant: l'arxiu del Rosselló seguia en venda, a internet, i una institució espanyola (l'arxiu de Salamanca?) estava a punt d'adquirir-lo per un preu raonable: 7.500 euros.

Josep Cruanyes, factòtum de la Comissió de la Dignitat, no va perdre ni un segon. “Vaig començar a trucar a gent i vaig reunir els diners. Més i tot: 10.000 euros”, va revelar ahir. És clar que abans que res va fer algunes gestions amb la Generalitat per intentar desactivar, per la via més lògica, la possible sortida dels negatius fora de Catalunya. “Em van dir que no tenien ni un euro, que no podien fer-hi res”, però Cruanyes no es va rendir i en quinze dies va dur a terme la seva particular campanya de micromecenatge, i sense fer-ne soroll mediàtic. Les aportacions les han fet 53 persones, l'editorial Ara Llibres i la revista Sàpiens. “Pels pèls, però l'hem salvat”, exclamava ahir.

Recuperat l'arxiu, ara comença un periple il·lusionant però intens. En primer lloc, cal ordenar, classificar, estudiar a fons –per bé que moltes estan ben documentades i inclouen indicacions dels personatges retratats–, digitalitzar i restaurar les 1.400 fotografies, tasca que durà a terme l'associació Fotoconnexió. Durant aquest procés, el repte és, sens dubte, aclarir la identitat de l'autor de les imatges. Se'n sap ben poca cosa; això sí, el nom de la seva dona era Maria Fabregat. És possible que apareguin junts en algunes imatges familiars. Puig Farran és una possibilitat, però planteja dubtes: si bé és cert que la seva biografia encaixa, Cruanyes no entén per què a la maleta no hi han trobat les fotografies que se sap que va publicar a La Vanguardia. Cruanyes té esperances de trobar alguna pista sòlida quan pugui parlar amb el fill de l'home de Perpinyà a qui el fotògraf va confiar la maleta. Era un militar francès que va ser destinat als camps de concentració on es van refugiar els exiliats de la guerra. Per això, fins que no es resolgui el misteri de l'autor, la Comissió de la Dignitat ha decidit batejar l'arxiu amb el nom de fons Argelers, “en record dels soldats republicans que, com aquest mateix fotògraf, van ser internats en aquell camp amb la retirada”.

Cruanyes veu en aquest arxiu una mina d'informació. “Ens aporta moltíssim més que els reportatges dels corresponsals de guerra, perquè recull la vida diària i no només la visió puntual de les anades esporàdiques dels reporters de premsa”, indica, i subratlla: “Són imatges excepcionals per adonar-nos de la vida precària dels soldats republicans.”

S'acosta un any de feina, i també un final feliç per a l'enigmàtic fons Argelers. La Comissió de la Dignitat té la intenció de produir –amb els diners de més que han recaptat– una exposició itinerant de les imatges més representatives a les localitats que apareixen en el reportatge de guerra. El 2014 pot ser aquest gran any. I, com a culminació a la seva abnegada iniciativa, la Comissió de la Dignitat donarà el fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya.