Alcoi redreça el rumb
L'Ajuntament vol tornar a convertir el municipi en un referent de la cultura catalana com ja ho és Isabel-Clara Simó, que dissabte va rebre la Medalla d'Or
“(...) Poble d'història d'homes que han volgut llibertat; poble tossut i obert, carrancs, clavillat. Com un gall matiner canta i alça la cresta, com si el seu horitzó fóra fora finestra. Hi ha també un raconet, que només el sé jo, ple de flors a l'estiu, ple de flors a l'hivern. El meu poble Alcoi (...).” És l'estima en estat pur, transformada en cançó per l'Ovidi Montllor envers la seua ciutat. Alcoi sempre va estar present en la trajectòria del cantant i actor. Tanmateix, aquesta abnegada dedicació no va voler ser reconeguda per l'Ajuntament de la capital de l'Alcoià mentre el PP va estar al capdavant durant més d'una dècada.
Un deute cívic que l'actual equip de govern (PSPV i EU) han començat a saldar amb diverses iniciatives que sorprenentment han tingut el suport dels populars. Així, el passeig del Viaducte va rebre fa unes mesos el nom d'Ovidi Montllor i, molt a prop de la seua casa natalícia, l'amic Antoni Miró ha alçat el monument Faré vacances, inspirat en una de les fotografies més conegudes de l'actor. Els homenatges a l'Ovidi van ser el primer símptoma del canvi radical que s'ha operat en la política cultural d'Alcoi i que dissabte va tindre una nova expressió amb el lliurament de la Medalla d'Or i la distinció de filla predilecta a una altra de les seues il·lustres veïnes: Isabel-Clara Simó.
“Som conscients de l'oblit que la màxima institució de la ciutat ha practicat envers algunes qüestions, ja que s'ha negat el suport a qualsevol iniciativa relacionada amb enaltir la nostra cultura pròpia”, expressa l'alcalde, el socialista Toni Francés. És per això que ara tracten de redreçar el rumb amb l'objectiu de tornar a fer d'Alcoi una referència en l'àmbit de la cultura catalana. “Alcoi és una ciutat capdavantera en molts aspectes culturals, ja que per molts factors té una producció artística, teatral, musical o literària inusualment alta i de qualitat i el que hem de fer és promoure-la, incentivar-la i projectar-la”, apunta Francés.
En el mateix sentit s'expressa Jordi Tormo, regidor de Política Lingüística per Esquerra Unida. “Volem situar-nos al capdavant del redreçament cultural del País Valencià, ser un punt neuràlgic i, sobretot, que el valencià torne a tots els àmbits, ja que és la llengua majoritària de la població”, emfatitza.
Els homenatges a Montllor i Simó –el pare de la qual també té un carrer amb el seu nom– no són les úniques iniciatives en aquest sentit. L'any passat, el municipi va acollir la flama per la llengua; s'ha incorporat al Correllengua del 9 d'Octubre; s'estan fent els tràmits necessaris per formar part de la Xarxa Ramon Llull; es farà per primera vegada el sopar Estellés, per al qual també es busca un espai públic que porte el seu nom; el teatre Calderón acull tots els mesos algun espectacle de grups que utilitzen el valencià (els últims, Obrint Pas i al maig, Al Tall), i el nou pont de la ciutat portarà el nom del supervivent alcoià de Mauthausen Paco Aura.
Relleu generacional
En la recuperació d'aquesta línia ha sigut cabdal el treball de “resistència cultural” de les nombroses entitats cíviques de la ciutat.“Elles han mantingut tot el substrat cultural que tenim. Hi havia una necessitat social de recuperar tot plegat, per això no hi hagut cap polèmica amb els homenatges, ja que el llegat d'Ovidi i el treball de Simó estan per damunt de la seua ideologia”, indica.
A aquesta necessitat social se suma un altre argument de pes apuntat pel vicerector de Cultura de la Universitat d'Alacant: el relleu generacional. “Els actuals governants són joves que han crescut lluny de les pors i els prejudicis de la Transició i són fills de l'escola en valencià. Estic segur que fa vint anys, amb un govern d'esquerres un homenatge a una independentista no s'hauria fet”, subratllat Carles Cortes. Tomo hi coincideix plenament. “Som joves que hem militat en associacions de base, que hem tallat tabús, que tenim sensibilitat per estos temes i que des de diferents ideologies volem caminar cap a la normalització”, conclou.