Manel Alonso relata les “Cròniques des de l'Infern" al seu nou llibre

L'escriptor Manel Alonso, després d'haver-nos oferit darrerament un llibre de relats Els somriures de la pena (Onada edicions, 2011), una antologia de poesia Quadern dels torsimanys / Cuaderno de los trujimanes, (editorial Germania, 2012), diversos llibres infantils com ara Tonet i el drac del Puig i El somni de Vicent Andrés Estellés (Editorial Germania, 2013), ens presenta ara, a les portes de l'estiu, una nova obra en el camp de l'articulisme, Cròniques des de l'Infern (Onada edicions) on s'hi han aplegat més d'una cinquantena de textos d'opinió, que es van publicar en diversos mitjans de comunicació entre els anys 2011 i 2013 i en el que deixa la seua visió sobre el país, la literatura, la política, la llengua o l'economia, sense perdre el seu particular estil que el caracteritza.

La selecció dels textos ha anat a càrrec del també escriptor i filòleg Antoni Rovira, el qual s'ha encarregat també de la confecció de les propostes didàctiques. El títol del llibre fa una referència a Dante Alighieri i a la seua obra La Divina comèdia, concretament amb la part que dedica a l'infern. Antoni Rovira ha seleccionat els articles tenint en comte els moments més importants de cada cant, de manera que pogueren servir de bastiment a les idees defensades per Dante. Justament per això, Cròniques des de l'infern pren una dimensió especial dins l'àmbit de l'ensenyament. Dante va escriure l'infern per superar un moment de crisi total: crisi social, econòmica, religiosa, sentimental i fins i tot biològica, ja que el va començar a escriure quan rondava els 37 anys. L'evolució del seu recorregut es projecta sorprenentment sobre els textos de Manel Alonso, fins al punt que els articles i les il·lustracions de l'infern s'acoblen amb gran precisió. Per aquest motiu, hem aprofitar l'avinentesa per proposar un recorregut, tan dantesc com l'original, però amb ítems actuals i propers a la nostra cultura. Comptat i debatut, Cròniques des de l'infern és una proposta de viatge iniciàtic en clau valenciana. Un intent de suggerir una reflexió col·lectiva sobre el nostre futur com a poble, per tractar d'esbrinar si les mateixes conclusions que acontentaren Dante i Virgili, també ens podrien servir a nosaltres.

Manel Alonso al llarg de la seua trajectòria ha combinat la seua tasca de poeta i narrador amb la d'articulista col·laborant en mitjans com ara el diari Levante-El Mercantil Valenciano, el setmanari El Temps, la revista mensual Saó, el trimestral Lletres Valencianes o la revista anual Marxa Popular Fallera, però no és fins al mes de gener de 2011, en el que inaugura una columna d'opinió sota el títol Mou-te que açò s'empastra al desaparegut diari digital L'informatiu, que no ho farà amb disciplinada regularitat. En octubre d'aquell mateix any enceta una segona columna al diari digital Morvedre.info sota el títol d'Arruixa que plou, el mes de març de 2013 inicia les seues col·laboracions al DGS i el mes de maig a El Punt Avui.