Oristrell explora rient

És una comèdia, amb un regust àcid, perquè aprofundeix insistentment en les contradiccions d'uns adults que no volen perdre el lloc al món i d'uns adolescents que passen de ser víctimes a botxins. S'intueix una revelació a la voluntat dels pares. Tots fem comèdia és musical, també, perquè les emocions s'expliquen cantant, encara que al guionista de la història li facin ràbia els productes audiovisuals en què, de sobte, els personatges es posen a cantar inexplicablement. El guionista, cineasta i dramaturg (va debutar amb 9 maletes a la Sala Muntaner fa unes setmanes) Joaquim Oristrell il·lustra l'acció de dues velles glòries del cine amb un decorat de pel·lícula, que arriba a interaccionar amb els personatges. Oristrell explora a mig camí del teatre i del cinema, a partir dels mons que coneix, i fa acudit de les preocupacions més comunes. Com defensar un bon guió, quan els productors donen els creadors per caducats? Aquest és el motor d'una peça que juga amb present i passat

Amb música de Joan Vives, es presenta dins del Festival Grec. L'estrena oficial és el 3 de juliol, tot i que les funcions prèvies comencen avui mateix. El Poliorama es manté, com des del 2001, com a espai fixe del festival d'estiu. Jordi Bosch i Ferran Rañé són dos companys de viatge d'Oristrell. Ja feia anys que li reclamaven que escrivís una peça teatral perquè la seva vis còmica (Majoria absoluta) de la quotidianitat pot donar molt de joc a l'escena. Joan Vives canta i interpreta com el pianista de fons i alhora el que dóna peu a la música la banda sonora. El repartiment el completen Nausicaa Bonnín (“fa un veritable joc de fregolisme doblant-se en el paper de mare i de filla”, celebra Oristrell) i Peter Vives.