La meca teatral
Més de 800 investigadors de 66 països participen en un congrés de recerca escènica a l'Institut del Teatre
Han batut, de llarg, el record de participació al Congrés Internacional de Recerca Teatral. Ahir es van inaugurar unes jornades que reuneixen més de vuit-cents investigadors d'arreu del món (el 55% europeus) a l'Institut del Teatre. Des de 1955, anualment una ciutat és l'escenari d'aquestes jornades, que pretenen allargar ponts de les arts escèniques cap a altres referents (la religió, la sexualitat, la societat, la consciència) més enllà del que és estrictament escènic. Les jornades, en les quals cada congressista assumeix bona part del cost amb la seva inscripció, s'afegeixen als actes del centenari de l'Institut del Teatre.
Els professors Mercè Saumell, cap de serveis culturals, i Boris Daussà Pastor són els responsables del congrés, que mobilitza tant professors, com alumnes i personal no docent en la seva organització. Per Daussà, gràcies a la concentració d'inscrits (superen de tres-cents la xifra fins ara rècord) l'Institut del Teatre es posa a nivell internacional sobre estudis teatrals. L'IFTR disposa de 22 grups que són referència en el seu camp (de teatre i gènere a teatre i comunitat, llegat o cyberperformance). Es faran més de set-centes ponències durant cinc dies i hi haurà quatre ponències plenàries (d'entre les quals destaca la de Joan Matabosch, director artístic del Liceu des del 2000). Les llengües oficials del Congrés son el francès i l'anglès. Les úniques activitats obertes al públic, i en les quals es disposarà de traducció, seran les càpsules escèniques. Per exemple, en la conversa entre Carles Padrissa i Àlex Ollé, dos dels membres de la Fura dels Baus, que darrerament han centrat la seva activitat artística en la direcció escènica d'òperaLes jornades s'inspiren en el lema Re-routing perfromance (Recaminant l'escena) i volen posar la lupa a la realitat cultural mediterrània, lloc de pas de cultures on es creuen diferents rutes de les arts escèniques. Aquesta confluència es proolonga en el temps. pel que aquest recaminar inclou també la possibilitat de comprovar l'evolució de les representacions a partir de les mixtures al llarg del temps.