El Born reneix amb les seves runes

Fins fa qua­tre dies, Bar­ce­lona vivia resig­nada amb la història d'un pas­sat deca­dent que no li per­to­cava. Els tòpics invo­ca­ven uns segles XVI i XVII tris­tos i obs­curs. La ignorància ali­men­tava aquest relat pes­si­mista fins que l'his­to­ri­a­dor Albert Gar­cia Espuche va posar llum autèntica a tanta fos­cor inven­tada. No va exis­tir aquesta Bar­ce­lona depres­siva o cre­pus­cu­lar, més aviat tot al con­trari: una ciu­tat pròspera, viva i dinàmica, amb una acti­vat social i cul­tu­ral intensa, un comerç i una indústria potents, i oberta i con­nec­tada al món.

D'això se n'ado­na­ran de seguida –no en dub­tin que els impres­si­o­narà– els visi­tants de l'expo­sició per­ma­nent del nou Born Cen­tre Cul­tu­ral (a par­tir d'ara serà cone­gut amb l'acrònim El Born CC), Bar­ce­lona 1700. De les pedres a les per­so­nes, en la qual llu­ei­xen les per­ti­nen­ces i els estris quo­ti­di­ans d'uns bar­ce­lo­nins amb una bona qua­li­tat de vida, però que van veure com tot can­vi­ava de sobte l'11 de setem­bre de l'any 1714. Lla­vors sí que es va fer la nit. La nit més negra.

El Born CC, el gran equi­pa­ment cul­tu­ral que ha ges­tat la Bar­ce­lona del nou mil·lenni (ha cos­tat 74 mili­ons, “deu menys dels pre­vis­tos”, pre­cisa el regi­dor de Cul­tura, Jaume Ciu­rana) s'inau­gu­rarà el 9 de setem­bre a nivell ins­ti­tu­ci­o­nal, i a par­tir de l'11 de setem­bre s'obrirà a tots els cata­lans, en una jor­nada de por­tes ober­tes que ja s'ensuma mas­siva. La festa coin­ci­dirà, a més, amb la data d'inici de la com­me­mo­ració del 300 ani­ver­sari dels fets de 1714.

El recinte està pràcti­ca­ment a punt per començar a rebre la gent, tal com ahir va com­pro­var el mateix alcalde, Xavier Trias –“això és magnífic... ha que­dat espec­ta­cu­lar! Els cata­lans del 1714 no van voler renun­ciar als seus som­nis, nosal­tres tam­poc ho hem de voler fer”–, que el va visi­tar en un dia simbòlic. Ahir va fer 300 anys de l'inici del llarg i ter­ri­ble setge a Bar­ce­lona per part de les tro­pes de Felip V. A l'antic mer­cat del Born, un silenci cor­pre­ne­dor recor­ria les runes d'una ciu­tat que les for­ces ocu­pants van des­truir sense com­passió. Sense huma­ni­tat. L'ene­mic borbó va obli­gar a ender­ro­car un miler de llars als pro­pis bar­ce­lo­nins que les habi­ta­ven per eri­gir la for­ta­lesa mili­tar de la Ciu­ta­de­lla, des­ti­nada a vigi­lar i a sot­me­tre la ciu­tat. Un 17% de Bar­ce­lona va des­a­parèixer. No la seva ànima, que ara s'ha des­per­tat.

La humi­li­ació s'aca­barà l'11 de setem­bre que ve. 300 anys després, les res­tes d'aque­lla Bar­ce­lona devas­tada exi­gei­xen silenci i res­pecte per ser, més que admi­ra­des, sen­ti­des. Totes les cases derruïdes i les famílies que hi vivien tenen noms i cognoms. “Volem emo­ci­o­nar els cata­lans”, emfa­sitza el direc­tor del cen­tre, Quim Torra. I aquesta és la missió prin­ci­pal del Born CC: arri­bar a l'ànima i al cor de la gent tot evo­cant un pas­sat que ha pro­te­git al llarg d'aquests tres segles el subsòl del Born.

El jaci­ment –de 8.000 metres qua­drats, únic a Europa per les seves dimen­si­ons i pel seu estat de con­ser­vació– serà, sens dubte, el gran atrac­tiu del cen­tre cul­tu­ral, l'accés al qual serà gratuït. Des d'una immensa bal­co­nada museïtzada amb sen­tit i sen­si­bi­li­tat, el visi­tant viurà una experiència molt intensa amb la Bar­ce­lona del 1700. També podrà tre­pit­jar els seus car­rers (els matei­xos per on va caval­car el gene­ral Villar­roel aquell fatídic 11 de setem­bre; “vèncer o morir, això és el que ens toca”, va pro­cla­mar just abans de caure ferit) i escor­co­llar de prop les inte­ri­o­ri­tats del seu mig cen­te­nar de cases, però per fer-ho haurà de pagar entrada.

També se n'haurà de pagar per entrar als dos espais expo­si­tius: el per­ma­nent (que jus­ta­ment du per nom Sala Villar­roel) i el tem­po­ral (Sala Casa­nova), que l'11 de setem­bre vinent s'estre­narà amb una expo­sició sobre el setge i la capa­ci­tat de resistència d'un poble abans de ren­dir-se, Fins a acon­se­guir-ho! El setge de 1714, i amb una peça estre­lla: la icònica ban­dera de Santa Eulàlia, de finals del segle XVI, just aca­bada de res­tau­rar.

Però el nou cen­tre no apel·la només a la història pas­sada. No és només un espai de memòria. No vol ser un sim­ple con­te­ni­dor de pedres sinó un lloc viu, un lloc on sem­pre hi pas­sa­ran coses. “Hi haurà una pro­gra­mació cul­tu­ral diària”, emfa­sitza Torra. Con­certs, dansa, tea­tre de petit for­mat, con­ferències, semi­na­ris, tite­lles, reci­tals... s'ager­ma­na­ran en un catàleg d'acti­vi­tats –de nom Roda el món i torna al Born– que es des­ple­garà a la Sala Mora­gues, un espai poli­va­lent amb capa­ci­tat per a 280 per­so­nes que els artífexs del cen­tre tenen un espe­cial interès que es con­necti amb els neguits i les neces­si­tats de la gent del barri de la Ribera.

Al Born CC s'hi podrà anar a fer mol­tes altres coses. Des d'anar a la botiga-lli­bre­ria i/o al res­tau­rant que ges­ti­o­na­ran Moritz i Bes­ti­ari, res­pec­ti­va­ment, i que omplen de con­tin­gut lúdic la Sala Cas­tellví, fins a una cosa tan sen­zi­lla però tan enri­qui­dora com és explo­rar, des de la bal­co­nada mateix del jaci­ment, la pre­ci­osa cate­dral de ferro i vidre que va con­ce­bre Josep Font­serè el 1871 per al mer­cat del Born, una joia arqui­tectònica que es va con­ver­tir en un model que ben aviat van seguir altres mer­cats de la ciu­tat.

El com­plex tindrà molta cura de les famílies i, a través d'un pro­grama edu­ca­tiu molt com­plet, de les noves gene­ra­ci­ons de cata­lans “perquè pugin crítics i lliu­res”, con­clou Torra.