Aragó vol l'art de Sixena
El govern aragonès anuncia que reclamarà a Catalunya els frescos murals originaris del monestir d'Osca, que s'exposen a les sales del romànic del MNAC
Un nou conflicte de reclamacions d'obres d'art entre Aragó i Catalunya acaba d'esclatar oficialment. Encara que feia uns mesos que se'n parlava, ahir el govern d'Aragó, a través del conseller de Presidència i Justícia i portaveu de l'executiu aragonès, Roberto Bermúdez de Castro, va anunciar que requerirà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) l'entrega de les pintures murals romàniques del segle XII de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena, a Osca. Aquestes pintures, exposades des del 1960 al museu de Montjuïc però a Catalunya des del 1940, estan considerades una de les obres mestres del fons romànic del museu.
Fonts del MNAC han assegurat que no han rebut encara cap comunicació oficial d'aquesta reclamació i que no faran cap declaració sobre aquest tema fins que arribi la demanda.
Les pintures són al museu català perquè durant la Guerra Civil l'historiador de l'art Josep Gudiol, soldat de l'exèrcit republicà, va descobrir el mal estat de les pintures que s'havien pogut salvat d'un incendi al monestir i va impulsar que Patrimoni de la Generalitat les arrenqués i les salvés d'un deteriorament pitjor. La comunitat de religioses santjoanistes del monestir va cedir en dipòsit les pintures, que van ser restaurades gràcies a l'Ajuntament de Barcelona. Després d'estar a l'Institut Amatller, les obres es van començar a exposar al museu el 1960.
És per aquesta raó que ahir el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va dir que les institucions aragoneses “segurament agrairan a la societat catalana i al MNAC que valorat i restaurat les pintures durant 40 anys quan estaven a punt de desaparèixer”. Mascarell va explicar que la Generalitat estudiarà des del punt de vista jurídic el plantejament que els arribi des del govern d'Aragó i hi donarà una resposta “jurídica i política”.
La història d'aquesta última reclamació d'obres feta per Aragó va començar quan el govern va sol·licitar a les propietàries del monestir la cessió de drets per poder emprendre les accions administratives necessàries per aconseguir la recuperació de les peces. L'orde va haver de demanar permís al Vaticà per cedir aquests drets al govern, raó per la qual ara l'executiu “està legitimat” per anar als tribunals. La raó que esgrimeix el govern aragonès és que les obres estan al MNAC “sense cap títol jurídic que justifiqui la seva possessió ni dipòsit formalment constituït”.
Evidentment el tema no està exempt de politització. Bermúdez de Castro ha comparat l'afer amb la devolució “legítima” dels papers de Salamanca a Catalunya. “Aragó demana el que és seu. Aquesta situació hauria de normalitzar-se i que cadascú tingui els béns que legítimament són seus. Què no diria el conseller català si els béns estiguessin aquí? Diria segurament que Aragó els roba, cosa que jo no he dit”, ha afirmat.
El TC va avalar adquisicions de Sixena
L'obsessió del govern aragonès per obtenir l'art sacre ja va tenir una primera batalla judicial pels béns de Sixena. La Generalitat va adquirir els anys vuitanta un centenar de peces a la congregació que habitava el monestir de Sixena. El govern aragonès va reaccionar tard i aleshores va voler reclamar el dret de retracte per poder tenir aquestes obres, una part de les quals estan dipositades al Museu de Lleida. El conflicte va arribar al Tribunal Constitucional, que l'any passat va dictar sentència i va avalar la compra del govern català. Les autoritats d'Aragó, però, persisteixen en el conflicte amb Catalunya, que ja fa quinze anys que perdura, i no tenen cap intenció de negociar una solució per compartir l'art com proposen les institucions lleidatanes i catalanes. Tot sorgeix quan el Vaticà ordena la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent i els seus béns, des de segles al bisbat de Lleida, cap a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. Les obres d'art, però, són del bisbat lleidatà, segons la documentació existent, però Aragó ho nega, i, per ara, cap sentència ha estat taxativa.