Origen: Salamanca
Un estudi de Gerardo Boto, Màrius Vendrell i Pilar Giráldez confirma que el claustre de Palamós és l'antic claustre romànic de la catedral de Salamanca
El claustre es va desmuntar el 1783 pels danys d'un terratrèmol i va ser substituït per un altre
El claustre del Mas del Vent de Palamós és l'antic claustre romànic de la catedral de Salamanca, que va ser desmuntat el 1783 per reparar els desperfectes que li va provocar el terratrèmol del 1755 i posteriorment va ser substituït per un nou claustre d'estil neoclàssic, el 1785. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi Claustre de Mas del Vent, Palamós. Cronologia i origen de les galeries claustrals, elaborat per l'historiador Gerardo Boto, professor de la Universitat de Girona i descobridor del claustre, i també per Màrius Vendrell (Universitat de Barcelona) i Pilar Giráldez (Patrimoni 2.0), els investigadors que, per encàrrec de la Generalitat, van analitzar la pedra del claustre i van determinar la seva “antiguitat secular (alguns segles abans de la seva aparició a Madrid)”, tot i que les seves tesis no van ser recollides en el dictamen presentat pel Departament de Cultura el 31 de juliol del 2012, que qüestionava l'autenticitat del claustre.
Gerardo Boto presentarà l'estudi aquest divendres com a sessió especial de cloenda de la Trobada de les Egipcíaques Centres històrics: el valor del context, que dijous i divendres reunirà a la Residència d'Investigadors del carrer Hospital de Barcelona diversos professionals del món del patrimoni. L'estudi també es va penjar ahir al bloc Fempatrimoni.cat i, segons Màrius Vendrell, també es va lliurar als departaments de Cultura i Presidència de la Generalitat. La Generalitat va encarregar fa pocs mesos un nou informe sobre el claustre a l'historiador de l'art i especialista en patrimoni Eduard Carbonell, els resultats del qual encara no se saben. En tot cas, el canvi d'actitud de la Generalitat es va evidenciar quan va iniciar els tràmits per declarar el claustre bé cultural d'interès nacional (BCIN).
El nou estudi que defensa l'origen romànic del claustre es basa en tres fonts d'informació: les dades analítiques obtingudes per l'equip del geòleg Màrius Vendrell, la recerca documental efectuada per Gerardo Boto i la documentació del capítol de la catedral de Salamanca.
Les dades obtingudes per l'equip de Vendrell no només constaten l'antiguitat secular de les pedres amb què va ser construït el claustre, sinó que “posen de manifest evidències constructives i de tractament de la pedra –presència de pàtines, consolidació de la pedra tallada amb una beurada de calç, etc.– de tradició ancestral, poc compatibles amb una construcció-reproducció del segle XX”. A més, també conclouen que “la totalitat de les galeries estan construïdes amb pedra de Villamayor, àmpliament emprada en construcció a Salamanca i la seva rodalia des de temps històrics”.
Mesures coincidents
Per la seva banda, Boto ha demostrat que “el claustre de la catedral de Salamanca va ser construït usant com a mesura el peu capitolí en lloc de l'habitual peu castellà”, com ho evidencien “les dimensions dels murs perimetrals, els arcosolis i la sala capitular romànica”. “Les mesures de l'amplada dels passadissos –deduïdes de les bigues conservades al museu de la catedral– encaixen amb una amplada de les galeries claustrals, que resulta coincident amb les de Mas de Vent, d'altra banda, igualment construïdes amb unitats del peu capitolí”, s'afegeix en l'estudi. “La part dels fonaments romànics eliminats i reomplerts amb terra ha estat nítidament detectada amb una exploració amb georadar d'impulsos efectuada al claustre la primavera passada.”
La documentació capitular indica que el 1783 es va decidir desmuntar el claustre romànic per ser remuntat, “atesa l'afectació que va patir pel terratrèmol de 1755”. Les pedres desmuntades “devien ser emmagatzemades en algun espai immediat, probablement el mateix jardí interior”, però el 1785 es va decidir construir un nou claustre d'estil neoclàssic i les pedres del romàntic devien quedar abandonades. El 1923 aquestes pedres es van posar a la venda sense èxit i el capítol es va plantejar utilitzar-les en les obres de la catedral, però tot indica que no ho van fer i que les pedres romàniques van continuar al pati del claustre “fins a una data indeterminada”. Tot això, juntament amb altres proves, “fa impossible que es tracti d'una reproducció historicista, i encara menys d'una intervenció a partir del no-res”, segons conclouen els autors de l'estudi que es presentarà divendres a Barcelona.