D'ahir i de sempre

Aprofitar la tirada de les cançons de Sau per construir un musical. Aquesta va ser la idea que fa anys van tenir Ricard Reguant i Pep Sala. El resultat és una peça que fuig del biopic convencional (agafar un equip d'actors que facin un repàs a la carrera de Sau interpretant-se a si mateixos, unes dècades més joves). Sí que capta la manera d'actuar d'una colla que, ben bé, podrien ser fans de Sau. La gràcia, precisament, és que Boig per tu (que, evidentment, estira del hit fins i tot posant-lo com a títol) genera un nou públic que connecta amb les cançons dels pares. L'ànsia de viure una primera nit d'estiu, d'identificar-se amb uns personatges que representen una colla d'amics, prou honestos i sincers per assegurar que serà una amistat que superarà la calorada d'aquelles vacances d'estiu, permet que un nou col·lectiu preadolescent conegui una música que els serà propera. I, sobretot, uns temes, que estan escrits de fa temps però que coincideixen amb el seu batec i el dels seus amics. Certament, els fans de sempre de Sau potser no se senten prou reconciliats però la clau és presentar la peça per als seus fills. Amb el risc que la manera de pensar i de fer-se valdre (parlant de sexe com si fossin uns Casanova) provoqui algun esglai.

Es fa un tribut a Sau i a les bandes de rock, situant en una grada elevada els músics, sempre visibles. Els plafons que es van bellugant amb una mena de lluna plena/decoració de discoteca, massa inestables, ajuden a construir diferents espais. I només al final es llegeix un Boig x tu.

El musical radica en els enamoraments i desenganys de la colla. Al final, tot sembla que es pot trencar o construir per “només un petó.” Tot i que l'argument és senzill (què es pot dir del de Grease, per exemple), permet que un grup de joves s'hi identifiquin. Als altres, als més madurs, els sona massa fàcil, massa tou. I sí, ho és, mirant-ho fredament. Però l'energia que hi posen els actors per defensar els seus prims personatges (qui no ho seria en plena lluita interior d'hormones) permet redimir l'espectacle. Un entreteniment que pot ajudar a recordar anys de somnis, amb els protagonistes.