Batman sempre torna

Superman vs. Batman

L'Home d'Acer sempre ha estat més emblemàtic que l'Home Rat Penat per definir els personatges de còmic. No obstant això, la pervivència de Batman ha fet ombra al considerat el primer superheroi de la història. Aquest any, Batman celebra 75 anys amb una trajectòria viva que ha permès diferents registres del personatge adaptats a cada època.

Així tenim un Batman colorista i paròdic als anys seixanta, potenciat per una sèrie de televisió d'estètica pop o un de més fosc a partir del treball que va fer als vuitanta Frank Miller –el mateix creador de 300 i Sin city– amb el còmic The Dark Knigh Returns (1986), una del còmic bàsic, amb V de Vendetta, d'Alan Moore i David Lloyd, i Watchmen, d'Alan Moore i Dave Gibbons, per entendre l'evolució de l'univers dels superherois. Tant pel que fa al còmic com a l'àmplia oferta cinematogràfica que hi ha hagut d'aquest gènere en les darreres dues dècades. The Dark Knigh va influir en les adaptacions de Tim Burton i més tard en les de Cristopher Nolan.

L'obra de Miller recuperava el caràcter fosc original del personatge. Batman va néixer el maig de 1939 a la revista Detective Comics en una època d'expansió de les revistes de còmic. A les dues primeres dècades del segle XX el suport natural per llegir historietes eren els diaris.

El creador reconegut de la sèrie és el dibuixant Bob Kane, però com a totes les històries d'autories mítiques, hi ha una part amagada. El seu ajudant, el guionista Bill Finger, podria haver estat l'autèntic creador del personatge, tot i que la glòria va anar a parar a Kane.

Tirs a tort i dret

En els seus inicis Batman era un personatge dur i agressiu que no parava de matar delinqüents, suposadament per defensar la justícia de Gotham City i per ajudar la tasca de la policia. Batman manté contacte amb els cossos de seguretat mitjançant el seu amic, el comissari Gordon, que cada cop que necessita del Senyor de la Nit projecta una llum al firmament, la coneguda com el batsenyal.

Però en les històries de Batman –i aquest és un aspecte que el diferencia de Superman– hi ha un sentit de revenja. Bruce Wayne, que és el nom de la seva veritable identitat –Bruno Díaz, a la versió mexicana d'editorial Novaro–, es fa justicier per combatre el crim, del qual és una víctima especial.

Infància truncada

El jove Bruce havia estat testimoni de l'assassinat dels seus pares. Una nit, a la sortida del teatre, un lladre de set soles els va disparar. Els seus anys de joventut els passarà entrenant-se físicament i mentalment. A diferència de Superman, i de la majoria de superherois, no té poders. Tota la seva fortalesa es basa en un estricte treball del cos i moltes hores d'estudis. També l'ajuda molt una amplia panòplia de gatgets d'última tecnologia. N'és el més famós el batmòbil, però al seu cinturó té tota mena de petits enginys que l'ajuden a sortir-se'n de situacions ben complicades.

Tots aquest artefactes els pot construir gràcies a la seva fortuna. Bruce Wayne és un milionari filantrop que va heretar l'imperi de les Indústries Wayne del seu pare. Ell se n'ha encarregat de fer-lo més gran. Viu a la mansió Wayne i té el gran ajut d'Alfred, el majordom que li dóna suport i l'assessora en tota mena de qüestions. També pel que fa a les dones. El voler conservar la seva identitat secreta fa molt difícil tenir parella estable.

Sota la seva gran casa hi ha la batcova, una mena de laboratori on té tots els seus enginys.

Del seu caràcter agressiu, Batman va passar a una certa infantilització i també de la sèrie negra va saltar als anys cinquanta a la ciència-ficció, seguint la lògica de les modes del moment, en què a les pantalles dels cinemes tot eren naus de l'espai.

‘Pla renove'

Una dels primers plans renove per tornar a recuperar un toc més ombrívol va ser el treball de Neil Adams als anys setanta, que obria pas a interpretacions que farien de Batman un personatge més consistent i una mica agre. Com Superman és orfe, però l'Home d'Acer troba uns pares adoptius a la Terra. Wayne s'educa en la disciplina i li cal molt esforç per ser qui és. Els poders de Superman, ans al contrari, li vénen de sèrie. La diferència de gravitació entre la Terra i Kryptó, el seu planeta d' origen, és el que li dóna la força sobrenatural.

La falta de vincles familiars –excepte la relació amb Alfred– és la que justifica la presència de Robin, un jove ajudant que, a més de col·laborar en la lluita contra el crim, farà el paper de germà petit o fill, que trenca una mica la situació de forçada solitud del personatge.

Al llarg dels anys, Robin, que a la primera aparició era un jove, també orfe, que treballava en un circ, ha tingut diferents personalitats a causa de la mort d'alguns dels robin. Un dels robin que ha acompanyat Batman ha estat una noia.

Un dels atractius més estimulants de la sèrie és la presència dels malvats com ara la Gatona, l'Enigme, Dues Cares, el Pingüí i, el més destacat –i malvat de tots–, el Jòquer.

El revers de la moneda

El Jòquer és el revers de Batman i sovint tracta de fer-li adonar que no hi ha tanta diferència entre l'un i l'altre. Li qüestionarà a Batman els febles límits entre el bé i el mal.

Batman ha estat sovint protagonista de les seves històries com en el cas d'un excel·lent còmic anomenat Arkham Assylum, de Grant Morrison i Dave McKean, on trobem el Jòquer com a intern d'un hospital de malalts mentals per a delinqüents.

Batman és un personatge de l'editorial DC Comics (Superman, Wonder Woman, Green Arrow, Green Lantern, Flash...), la contrincant històrica de la Marvel (Spiderman, Thor, 4 Fantàstics, Hulk, Capità Amèrica...). Quan ha de col·laborar amb altres superherois ho fa en el grup La Lliga de la Justícia.