Un nou marc cultural

El sector cultural venia d'uns temps de tanta precarietat que l'únic que ha pogut fer la crisi ha estat acabar-lo d'enfonsar en la misèria. Atenció a aquesta dada: l'any 2012, un de cada dos treballadors de la cultura no va arribar a ingressar ni 12.000 euros. Això només té un nom: pobresa. I molta indefensió.

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) ha reaccionat a aquesta situació tan desesperant i ha redactat un estatut de l'artista que recull 36 mesures amb els mínims necessaris perquè qualsevol que es dediqui al món de la cultura –des d'un tècnic que fa la instal·lació d'una exposició fins a un escriptor– pugui fer la seva feina amb dignitat. A Catalunya, les activitats culturals involucren 164.300 treballadors, el 5,2% del conjunt de persones ocupades del país.

“No pot ser que des de la política s'apel·li constantment a la cultura i que els seus professionals rebin un tracte tan desfavorable”, va criticar ahir el president del Conca, Carles Duarte, just abans de presentar l'estudi –vella aspiració d'un sector que s'ha implicat a fons en la seva elaboració– en un acte a la Fabra i Coats. Duarte no es cansa d'estirar les orelles als polítics, tant als de casa com als de fora, per bé que en aquest cas els grans mals vénen de Madrid, per culpa d'una legislació retrògrada i del tot perversa per als interessos dels creadors. Però els polítics, entén el president de l'organisme, no són res més que un reflex d'una societat que “no es fa el càrrec” dels problemes tan particulars i complexos dels artistes. I, posats a renyar, també ho fa al sector, sovint el seu propi gran enemic en els codis més elementals de bones pràctiques.

“L'estatut de l'artista no és una proposta de privilegis. És de sentit comú. I no estem demanant una llei nova, sinó algunes revisions o ampliacions”, subratlla Gemma Sendra, vicepresidenta primera del Conca. Amb l'ajuda d'un bufet d'advocats, s'ha conjuntat un repertori d'idees molt bàsiques, però de conseqüències profundes per a la millora de la situació fiscal, laboral, contractual i de formació dels agents culturals, com ara un tipus superreduït d'IVA del 4% de manera generalitzada; un sistema de representació sindical; un règim de protecció que compensi la dificultat d'assolir la prestació d'atur a causa de la curta durada d'alguns contractes laborals, i una atenció expressa als col·lectius de creadors amb alt risc de lesions. Quant a les expectatives en l'àmbit formatiu, el document demana una gran aliança per a l'educació artística integrada per les institucions públiques i la comunitat cultural i educativa.

El Conca no té cap ganes de desar en un calaix aquest estudi, preludi del que hauria de ser un nou marc cultural. Trucarà a les portes de tots els polítics que poden canviar les coses. I buscarà complicitats a Europa, on pensa que caldria resoldre en l'àmbit del continent la dramàtica situació dels artistes, que, tot i diferències de sensibilitat abismals, no és modèlica en cap país.