El Mume retroba la modernitat revolucionària d'Helios Gómez

El juliol de 1936, Agustí Centelles va fotografiar un grup de milicians parapetats rere una barricada entre els quals es reconeixia, a l'esquerra, sostenint un fusell amb expressió més aviat absent, Helios Gómez, aquell artista andalús que havia arribat a Barcelona el 1930 amb un cert aire melancòlic, una intensa llegenda de viatges i presons al darrere, i uns dibuixos que havien deixat tothom bocabadat pel seu caràcter desinhibit, insòlit i extraordinàriament modern. Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), l'artista al·lucinant i revolucionari, l'artista del proletariat, el qualificava la premsa de l'època pensant que en ell es fonien tant el compromís del creador, amb la fundació per exemple del Sindicat Professional de Dibuixants, d'on sortirien els millors cartellistes de la Guerra Civil, com el de l'home d'acció que seria detingut amb Lluís Companys pels fets d'octubre de 1934 i combatria als fronts d'Aragó, les Illes, Madrid i Andalusia.

Des que va publicar les seves primeres il·lustracions a la revista llibertària de Sevilla Páginas Libres, el 1923, poc després d'afiliar-se a la CNT, la seva obra va estar dominada per una decidida voluntat de transformació social per mitjà d'un llenguatge que connectava amb les estratègies de l'agit-prop i amb els corrents més audaços de l'avantguarda europea, des del futurisme i el dadaisme al cubisme, el constructivisme i el surrealisme. És probable que el primer contacte amb la modernitat d'aquell jove aprenent d'una fàbrica de ceràmica sevillana provingués de la seva familiaritat amb les publicacions ultraistes. Però en qualsevol cas la revelació decisiva arribaria a París el 1927, fugint de la repressió del moviment anarquista sota la dictadura de Primo de Rivera, i més endavant a Brussel·les, Amsterdam, Viena, Berlín, Moscou. Quan va establir-se a Barcelona, Helios Gómez havia format ja part dels principals corrents de l'avantguarda, havia col·laborat a la revista Monde del comunista Henri Barbusse, havia confraternitzat amb Georg Grosz, Romain Rolland i el grup Sturm de Herwarth Walden, i havia treballat de decorador a Brussel·les i d'obrer de xoc a la Sibèria soviètica. Contrari al concepte burgès de l'artista pur, defensava la idea d'un art revolucionari al servei dels obrers i els oprimits, principis que predicava no només en les seves fogoses arengues polítiques, sinó també amb l'exemple: per les seves activitats subversives, primer prop de l'anarquisme i, més endavant, com a militant comunista, una crònica de 1936 assegurava que havia estat detingut per la policia més de setanta vegades (la primera, als 15 anys) i se li havien obert més de quaranta processos judicials. De fet, coneixeria les presons de mig Europa i totes les de l'Estat espanyol, en especial la Model de Barcelona, on estaria confinat els últims anys de la seva vida.

El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (Mume) recupera a partir de demà (12 h) la trajectòria d'aquest artista singular amb l'exposició Helios Gómez. La revolució gràfica, promoguda per l'Associació Cultural Helios Gómez que presideix el seu fill, Gabriel Gómez Plana, al voltant de tres dels seus àlbums de dibuixos més compromesos: Días de ira, un al·legat contra el despotisme capitalista publicat a Berlín per encàrrec de l'Associació Internacional dels Treballadors; Revolución española, fruit de la seva estada a Moscou el 1933 i seguint l'estètica del realisme socialista, de la qual, però, no tardaria a distanciar-se, i Horrores de la guerra, un cicle inacabat i inèdit, del qual només va arribar a realitzar cinc estampes, que reflecteixen la tragèdia dels bombardejos sobre la població civil, l'èxode i l'internament als camps de concentració. La mostra es complementa amb una selecció dels seus poemes i algunes publicacions de l'època amb les quals va col·laborar.