L'enigmàtic Leonardo

Si hi ha un personatge de la història que ha suscitat misteris indesxifrables, aquest és Leonardo da Vinci: missatges ocults en les seves obres, la suposada Maria Magdalena d'El Sant Sopar, criptogrames, l'escriptura de dreta a esquerra, els lligams amb els templers, la qüestionada identitat de La Gioconda... La seva foscor i la seva genialitat han captivat a parts iguals
generacions d'investigadors que, una vegada i una altra, es perden en la infinitat d'enigmes, com si el mateix Leonardo hagués fet tot el que estava a les seves mans per protegir els secrets.

El documental presentat per l'Institut Nova Història, Desmuntant Leonardo, tampoc aconsegueix arribar a una conclusió, però dóna pistes que posen en dubte la biografia universalment acceptada del geni. L'investigador principal del projecte, Jordi Bilbeny, no promet “rigor històric, sinó donar a conèixer infor-mació i documentació que s'ha menystingut”.

La vida de Leonardo da Vinci té dues llacunes importants: la seva infantesa en un entorn rural en què no se sap ben bé com va adquirir tants coneixements i de tantes disciplines, i la seva mort el 1519, suposadament a Amboise (França), tot i que mai se n'ha localitzat el cos ni s'ha confirmat que el famós autoretrat sigui d'ell mateix. Com més s'investiga, més dubtes es plantegen: les investigacions de Bilbeny i altres col·laboradors del documental uneixen Leonardo amb la família dels Borja i amb la cort reial de Nàpols, part de la corona d'Aragó. Fins i tot, es planteja la possibilitat que conegués els paisatges de Montserrat, cosa que explicaria els paisatges recurrents d'obres com La verge de les roques o l'obra universal de La Gioconda, que, segons els estudis de l'experta alemanya Maike Vogt-Luerssen, podria ser Isabel d'Aragó, molt vinculada al pintor.

Un joc de símbols

A Desmuntant Leonardo tot són connexions, sospites, semblances, deduccions. Un joc d'història i ciència que els directors Dani de la Orden i Marc Pujolar han interpretat en clau creativa. De la Orden, conegut per Barcelona, nit d'estiu, explica que fer aquest documental era tot un repte: “Els documentals històrics fan servir imatges fixes, però nosaltres hem combinat la pintura i l'animació.” Han jugat amb objectes i símbols característics, com el críptex, els esbossos i la cal·ligrafia inversa del geni.

La història que coneixem és la real? Probablement no ho sabrem mai tot. I Leonardo haurà aconseguit el que volia.