Cartells amb ànima

Centenars de milers de persones han admirat les seves obres sense saber qui era i fins i tot sense
ser conscients de la seva existència. Macario Gómez Quibus, Mac, és un d'aquells artistes anònims però que han tingut una importància crucial en el seu terreny.

Nascut a Reus el 1926, Mac ha estat pintor, dibuixant, il·lustrador i cartellista, i molts dels seus cartells de cinema han marcat una fita. Per tal de reivindicar-lo, la Filmoteca de Catalunya li dedica una exposició que es pot veure fins al 14 de setembre a partir d'una selecció de les gairebé mil reproduccions de cartells de Mac que té al seu fons, d'entre els més de tres mil que ha fet. Entre d'altres, s'hi poden veure els cartells de Los diez mandamientos, Tom Jones, Con faldas y a lo loco, La jauría humana, Hatari!, Doctor Zhivago, Desde Rusia con amor, Ninotchka, Vidas rebeldes i El verdugo, una obra mestra de síntesi i expressivitat que va fer en dues o tres hores, i que s'ha triat com a imatge de la mostra.

La comissària de l'exposició és Núria Expósito, que explica a El Punt
Avui el perquè de començar l'itinerari pel cartell d'American Graffiti, de George Lucas: “Lucas el va triar per a aquest cartell i va quedar tan content que després li va encarregar el de La guerra de les galàxies; va fer-ne alguns esbossos, però finalment es va triar un altre il·lustrador. És una mostra de fins on hagués pogut arribar la seva carrera, i li dóna un cert aire d'antiheroi.”

I és que, inicialment, els cartells de Mac estaven pensats per a l'estrena espanyola de les pel·lícules, però la qualitat de les seves il·lustracions va fer que, sovint, superessin el disseny original i el seu prestigi traspassés fronteres, rebent directament encàrrecs de les grans productores. Actors com ara Charlton Heston o Kirk Douglas van ser uns grans admiradors dels cartells de Mac i li van demanar els originals d'alguns dels cartells de pel·lícules protagonitzades per ells.

Núria Expósito destaca que molts dels cartells de Mac tenen “una mateixa composició: una figura central amb elements secundaris al voltant, amb la intenció que expliquin l'argument de la pel·lícula. És rellevant el fet que jugava amb enquadraments transgressors”. En aquella època, “els cartells de les pel·lícules seguien unes regles molt estrictes: hi havia d'haver el títol de la pel·lícula, els noms dels actors i primers plans dels protagonistes. Ell va anar trencant aquesta cotilla.”

Un altre element que destaca en els cartells de Mac és el color, fet servir “per senyalar gèneres o per definir els estats anímics dels personatges”. També resulta original, per l'època, la combinació de color i blanc i negre. I, segons Expósito, un altre dels “trets forts” en aquest cartells és el grafisme, “que sovint no es
limita a les lletres, sinó que inclou elements narratius”. Un conjunt que “aconseguia que el públic entrés a veure una pel·lícula pel seu cartell, cosa que fins aleshores no havia passat mai”.