Sa'di, per primer cop en català

Fins ara s'havien traduït alguns uns extractes del Golestan (El jardí de les roses) al català (Agustí Esclasans, 1935 i 1950), però mai no s'havia apostat per traduir la totalitat d'aquesta obra cabdal de la literatura persa. Adesiara proposa ara fer una versió completa d'aquest clàssic, que ofereix un retrat de la societat iraniana del segle XIII. De caire moralitzant i sapiencial, el Golestan va enlluernar autors com Voltaire, Goethe, Renan, Aragon, Thoreau i Balzac, tal com explica el traductor i curador Alex Queraltó en la introducció del volum. Se'n coneix ben poc, de Sa'di, a banda que va ser un gran viatger i que va visitar des de l'Iraq fins al nord d'Àfrica, passant per Anatòlia, Palestina, el Líban, Aràbia i Xiraz. Al Iemen es va casar i va tenir un fill, que va morir prematurament. Va ser de retorn al seu Xiraz natal on se'l recorda amb grans monuments –igual que Hafiz, un poeta sufí que veia en el vi, avui prohibit a l'Iran, el símbol de l'amor–, on va escriure les seves obres més cèlebres: El verger (Bostan), que presenta una imatge ideal de com hauria de ser la societat, i El jardí de les roses (Golestan) una imatge de com és veritablement. Queraltó analitza com Sa'di s'allunya de la maqama, la prosa rimada de la literatura àrab, per crear el seu propi estil “aparentment senzill, però impossible d'imitar”.