etcètera
david paloma
Un àlbum de llengua
Hi ha un àlbum, privat, en línia
i gratuït, que és en català i pot interessar
als lectors d'aquesta columna
Sis-cents quaranta cromos han format l'àlbum més popular d'aquest estiu: el del mundial de futbol del Brasil, amb totes les seleccions i tots els jugadors de cada equip, més els escuts respectius (cromos individuals) i els estadis de la competició (cromos dobles). L'àlbum és en castellà.
Hi ha un altre àlbum, privat, en línia i gratuït, que no és ni serà tan popular com el del futbol, però que és en català i pot interessar als lectors d'aquesta columna. Es titula La llengua catalana i es troba a l'adreça www.ilustrum.com/c/z449tw. L'àlbum consta de quatre parts: Política i planificació lingüístiques, L'estandardització, Pompeu Fabra i la codificació del català i La codificació i l'estandardització avui.
Són 163 cromos en què els protagonistes són Sapir, Fishman, Haugen, Payrató, Lamuela, el mapa de les llengües d'Europa, el centre de terminologia Termcat, les Normes de Castelló, la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, diverses revistes de llengua... També hi ha Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover, Joan Coromines, Joan Solà (cromos quàdruples per als grans personatges), amb portades d'obres primordials, les d'aquests autors, i d'altres de ben rellevants: Gramàtica normativa valenciana, Història de l'ortografia catalana, Un tast de català, etcètera. Fins i tot hi ha una imatge de la campanya Encomana el català, que la Generalitat va llançar el 2009 amb l'objectiu de fomentar l'ús del català. L'àlbum té una finalitat docent, tal com explica el creador de l'àlbum, que firma amb el pseudònim Estàndard. Fins ara són els estudiants de primer de Periodisme de la UAB els (es)forçats col·leccionistes.
La llengua catalana té el mèrit d'inaugurar no pas el català en els àlbums de cromos, sinó la llengua mateix en cromos. El panorama dels cromos en català és molt desolador, malgrat els mítics West. L'Oest, la veritable història dels indis (400 cromos, publicat per Panini i Cromo Crom), Història de Catalunya (24 cromos, que sortien en els pastissets Phoskitos) i Catalunya, porta del mundial 82, d'Enciclopèdia Catalana (110 cromos, els vint últims del qual diria que són introbables).