La clau Verdaguer
Andreu Carranza guanya el Pla novel·lant la vida del poeta de Folgueroles i José C. Vales aconsegueix el Nadal amb una intriga situada a Biarritz als anys quaranta
la baixada a l'infern d'un home polèmic
i controvertit
Canvi de registre al pòdium del premi Pla de narrativa en català. Si l'any passat es va imposar una divertida distopia al voltant de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial –Els ambaixadors, d'Albert Villaró–, aquest cop l'escriptor riberenc Andreu Carranza ha guanyat el prestigiós guardó dotat amb 6.000 euros amb una obra que narra l'agosarada vida de Jacint Verdaguer, El poeta del poble. “Els meus avantpassats eren de la Terra Alta, l'àvia Maria quan tenia 4 o 5 anys em recitava de memòria Verdaguer”, va apuntar el guanyador en sortir a recollir el premi. “Verdaguer és el poeta del poble –va continuar–. A la gent venerava i estimava, però la seva vida va ser una tragèdia constant”, i va concloure: “Sempre m'ha apassionat la seva vida”. El premi Nadal de novel·la en castellà, dotat amb 18.000 euros, se l'endú l'escriptor de Zamora José C. Vales per Cabaret Biarritz, un llibre d'intriga format per un conjunt d'entrevistes.
El poeta del poble segueix la vida de Verdaguer, un capellà procedent d'un petit poble d'Osona, Folgueroles, que va arribar a ser reconegut i glorificat en vida i després va acabar escarnit i oblidat per tothom. La novel·la arrenca quan el jove Verdaguer és coronat com a príncep dels poetes pel bisbe Josep Torras i Bages, i entra a treballar com a conseller per al totpoderós marquès de Comillas. L'obra avança cronològicament seguint les seves peripècies vitals que el van dur a viatjar a Cuba, Terra Santa i el Vaticà, en un temps en què viatjar era tota una aventura.
Religió i poesia: dilema
Carranza ha volgut aprofundir en el xoc entre la vocació religiosa i la poètica literària de Verdaguer, tot dibuixant la personalitat polèmica del pare del Canigó, i no ha evitat tractar de la suposada relació que va mantenir amb la dona del marquès de Comillas.
Narrada en tercera persona, l'obra mostra l'ascens d'un escriptor que va enlluernar els seus contemporanis amb obres com ara L'Atlàntida i que es va relacionar estretament amb el poder, però que va caure en desgràcia quan va començar a practicar exorcismes i el van fer passar per boig. Després d'haver tingut prestigi i reconeixement, va acabar demanant almoina, repudiat tant per la jerarquia eclesiàstica com pel seu protector. Un mossèn, d'altra banda, que es va enfrontar amb l'Església, un enfrontament seguit de prop per
la societat catalana de l'època: Verdaguer va ser tota una llegenda en vida.
El poeta del poble està molt ben documentada, tot i que s'hi barregen personatges de ficció. Al capdavall, vol retre homenatge a un autor mal conegut, tot i que va fer una gran aportació al català, dignificant la llengua. Segons el jurat, l'obra és “una història romàntica d'afirmació personal, una aventura dramàtica que voreja l'epopeia”.
Fill de l'activista nuclear Joan Carranza, Andreu Carranza (Ascó, 19 de juny de 1957) ha publicat ja nou novel·les, la darrera, Impremta Babel (Columna, 2009), i l'anterior, La clau Gaudí (Rosa dels Vents, 2007), escrita juntament amb Esteban Martín. Aquest títol va ser un dels èxits del Sant Jordi del 2007, i es va erigir en la segona obra més venuda de ficció en català. El 2004 va publicar L'hivern del tigre (Planeta) i el 2002, El que l'herbolària sap (Planeta). Va debutar en el món de la narrativa el 1993 amb El desert de l'oblit (El Mèdol, 1993).
El premi Pla que ha rebut Andreu Carranza s'afegeix a un reguitzell de premis que l'escriptor ha guanyat en el transcurs de la seva trajectòria literària, entre els quals destaca el premi Sant Joan de narrativa el 2000 per Anjub. Confessions d'un bandoler (Ed. 62) i el premi Ribera d'Ebre, 1992, per El desert de l'oblit (El Mèdol, 1993). A banda de la narrativa, també ha conreat la poesia amb dos títols: Trilogia del deliri (Sisalls, 1993) i A mumpare (El Mèdol, 2000), i ha participat en el volum Clio, musa i assassina (2012). A més, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com ara El Punt i La Veu de Flix.
Cadàver en remull
Cabaret Biarritz, la novel·la guanyadora de la 71a edició del premi Nadal, és una obra ambientada a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, i protagonitzada per un obscur escriptor, Georges Miet, que es dedica a escriure llibres per encàrrec fins que el seu editor francès li'n fa un de molt especial: investigar un cas d'assassinat no resolt que va passar el 1925 a Biarritz. La policia va trobar aleshores el cadàver d'una jove lligat a una argolla del port. L'escriptor es posa a entrevistar els testimonis, i són precisament les entrevistes les que configuren el llibre. A mig camí entre llibre d'intriga i crònica periodística, el jurat destaca que és una obra “divertida i extravagant”, que suposa alhora el retrat d'una època.
Cabaret Biarritz és la segona novel·la de José C. Vales (Zamora, 1965), un llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Salamanca que posteriorment es va especialitzar en filosofia i estètica de la literatura romàntica a Madrid, on viu actualment. Sempre ha treballat en el món de l'edició, ja sigui com a redactor, editor o traductor per a diversos segells. Des de fa tres anys col·labora de manera regular amb el petit segell editorialde Madrid Impedimenta, de gran qualitat literària.
El 2013 va publicar El pensionado de Neuwelke (Planeta, 2013), una altra història d'intriga protagonitzada per una jove institutriu francesa que pateix una rara i terrible afecció que la converteix en una proscrita i acaba trobant feina en un inhòspit pensionat de Livònia després de recórrer tot Europa.
Les obres guanyadores sortiran publicades al març per Destino.
Tortell? Doble ració!
Després de fer el mos de rigor al migdia amb pares, fills i parents a casa, al vespre: sant tornem-hi. La Nit Literària de Reis es clou inevitablement amb l'ensucrat tortell, que arriba just quan els guanyadors surten a dir algunes paraules: aleshores s'ha d'anar amb compte de no ennuegar-se ni amb la fava ni amb la figureta traïdorenques: mai saps amb què et pots trobar. Això si el tradicional pastís no queda abandonat sobre la taula després d'un àpat sovint massa copiós. Però alguna cosa deu tenir aquest tortell que, any rere any, aplega el bo i millor de la cultureta catalana, començant pels autors de l'univers Planeta, i acabant per les autoritats. Per cert, el premi del tortell era un viatge de cap de setmana, amb hotel inclòs.
Ahir van desfilar pels sumptuosos salons –i un pèl decadents– del Ritz –perdó, el Palace–, escriptors planians com Carme Riera (guanyadora de l'edició del 1994), Miquel de Palol (2007), Eva Piquer (2002), Llucia Ramis (2010), Cristian Segura (2011), Rafel Nadal (2012), Genís Sinca (2013) o, el darrer, Albert Villaró. També n'hi havien que no tenen aquest premi, com Care Santos o Najat El Hachmi –que acaba de finalitzar novel·la–, i que en canvi sí que han merescut el Ramon Llull. Entre les autoritats, el president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; o el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana
De secret, cap ni un. Diverses sales farcides de comensals que esperen la lectura de la doble plica: la del guanyador del Pla (47a edició) iel del Nadal. (71a) Entretant: un menú a base de gaspatxo, turbot i mousse de xocolata.
Es va homenatjar també Ana María Matute, morta l'any passat, i Josep Maria Pou va llegir fragments de l'obra Demonios familiares.