Gòtic a tot color

El fascinant cicle pictòric que decora la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes està ansiós per començar a rebre visites després de la profunda restauració que li ha retornat la vida. La vida, la llum, els colors. L'actuació ha permès rescatar una peça única del gòtic català, tot un referent mundial, incomparable amb res més que no siguin les creacions dels pinzells més virtuosos del Trecento italià, com Giotto, Duccio o Taddeo Gaddi.

La capella reobre avui per captivar els ciutadans, tal com va captivar fa 700 anys l'abadessa Francesca Saportella, que es delia perquè el pintor Ferrer Bassa, el més important a l'època, irradiés el seu geni en la seva cel·la d'oració particular. Una petita estança, de 20 metres quadrats, que va quedar desbordada de decoració –100 metres quadrats de pintura als murs i al sostre–. Ha perviscut pràcticament tota.

El públic podrà accedir a l'interior de la capella després de molts anys de veure'n privada l'entrada per una cabina transparent que, això sí, permetia seguir el procés de la restauració. Per les dimensions de l'espai, no hi podrà haver mai més d'una desena de persones juntes. La preservació del conjunt és la prioritat màxima. El control, amb dispositius de tota mena, serà absolut, en gran part per comprovar com responen les pintures al trànsit humà.

Els artífexs de l'operació de restitució, amb Lídia Font al capdavant, faran un seguiment exhaustiu durant tot un any. Tancat aquest període de proves, reprendran el projecte de restauració. Perquè, de feina, en queda un munt per fer. El que s'ha recuperat al cent per cent és el pany principal presidit per l'escena del triomf de la verge, on han aflorat uns marbres ficticis a la part baixa, la petjada d'un altar desaparegut i, d'entre tot el repertori de colors reviscolats, un blau fill del pigment atzurita que submergeix els ulls al cel.

Els treballs de neteja, que inclouen eliminació de brutícia i retocs de nefastes intervencions anteriors, es manifesten clarament per comparació amb els laterals de la capella, pendents de ser intervinguts. Però ja no caldrà patir més per l'estabilitat de les pintures murals. No hi ha cap perill que es desprenguin. Tot el conjunt ha estat sotmès a uns tractaments que van més enllà de la superfície, i s'han endinsat en els interiors, en les diferents capes preparatòries. “El repte era fer una actuació com més definitiva millor, que pogués tenir una pervivència d'entre mig segle i un segle”, va explicar ahir Josep Lluís Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament.

La joia de la pintura mural gòtica de Barcelona encara no ha dit la seva última paraula. De moment, s'hi han invertit 175.000 euros, 30.000 dels quals coberts amb una campanya de micromecenatge impulsada, insòlitament, pel mateix Ajuntament. El repte era salvaguardar les pintures, però alhora tenir molta més informació de com van ser realitzades. L'estudi de les obres ha estat intens des de fa una dècada, amb la mobilització d'experts d'arreu del món, fascinats per aquesta obra mestra de l'art català que evoca i invoca humanisme i esperit franciscà.

Com van ser realitzades i, el gran enigma, qui les va realitzar. S'atribueixen a Ferrer Bassa perquè el contracte de l'encàrrec, del 1346, du la seva signatura. Però estan tan allunyades del seu estil que molts posen en dubte que en sigui l'autor autèntic. Per posar-hi més misteri, s'hi intueix la mà d'un pintor italià, qui sap si del planter del taller que Ferrer Bassa tenia al carrer de la Cucurella. “És possible que mai puguem saber el paper que va tenir Ferrer Bassa en aquesta obra, si és que en va tenir algun”, diu Anna Castellano, conservadora en cap del monestir de Pedrables. Sigui com sigui, la investigació no s'atura.