Cultura
Barcelona furga en la seva traça jueva
La capital catalana obre un espai museístic que pretén donar valor al ric, però poc conegut, llegat patrimonial del seu call
Un treball de recerca ha permès identificar les famílies que estructuraven l'aljama local
A l'hora d'escriure el llibre de la seva història, Barcelona es va oblidar de ressenyar alguns capítols no precisament menors. Així, mentre que del seu esplendorós modernisme ho sabem pràcticament tot, la petja que va deixar-hi la comunitat jueva local entre els segles IX i XIV és encara avui un món per descobrir. Sota aquesta tesi, l'Ajuntament de la ciutat ha decidit fer el pas per donar a conèixer aquest llegat. Un projecte que té com a pedra angular un centre d'interpretació que el Museu d'Història de Barcelona va inaugurar ahir a la placeta Manuel Ribé, al bell mig de l'antic call. Es tracta d'un espai comprimit, amb una presència testimonial de restes arqueològiques –d'aquesta època se'n conserven més aviat poques–, però que compila un volum ingent de material documental. De fet, una de les característiques de l'equipament és que tot el que s'hi exposa és fruit d'una recerca ex profeso. El que s'hi veu, per tant, són en bona part documentació o peces noves. L'exemple potser més paradigmàtic d'això és un plafó, interactiu, en què apareixen ressenyades, parcel·la a parcel·la, les famílies que habitaven al call barceloní a finals del segle XIV, un dels seus moments de màxim esplendor en què van arribar a viure-hi 4.000 persones.
Urbs i coneixement
La comunitat –o aljama– jueva barcelonina va ser la més important de tota la corona catalanoaragonesa. La posició geogràfica estratègica de la ciutat, situada a cavall entre Al-Andalus i el nord d'Europa, va provocar que el seu call fos un important pol d'atracció per a pensadors, científics o creadors jueus d'arreu. I això ha deixat un llegat, que es pot sintetitzar en tres figures que desenvoluparan part de la seva obra a la ciutat, i que queden retratades a l'espai museístic: Abraham Bar Hiyya (1065-1137), matemàtic que entre d'altres va ser l'introductor a Europa de certes nocions d'àlgebra; Salomó Ben Adret (1235-1310), considerat “la més alta autoritat en jurisprudència rabínica de l'Europa del seu temps” i Hasday Cresques (1340-1411), filòsof i estudiós de la física.
Aquesta voluntat de fer proselitisme del passat jueu es completa amb l'edició d'una guia, adreçada al públic local i als turistes, sobre els racons d'interès del call, enclotat entre els carrers Bisbe, Banys Nous i Call. Una aposta que es completa amb exposicions monogràfiques programades en perspectiva. La més immediata, una que tindrà lloc del 26 de març al 5 de juliol al Saló del Tinell i que versarà sobre les hagadàs, el tradicional llibre de la Pasqua jueva.