Parlar en cristià
El Museu d'Història de Barcelona amplia el recorregut pel subsòl i exhibeix els vestigis visigòtics que mostren la consolidació del cristianisme a la ciutat
A l'antiguitat tardana, a la ciutat hi van conviure els cultes cristians arrià i catòlic
Al subsòl de la plaça del Rei i de la catedral de Barcelona, les pedres parlen. I ho fan en cristià. Un cristianisme d'origen visigòtic, de tendència arriana, però que va conviure amb el cristianisme catòlic, tot i que els arrians van tenir un gran protagonisme, sobretot en la figura del bisbe, líder de la ciutat no només religiós, sinó figura que administrava justícia i es preocupava dels assumptes socials.
El Museu d'Història de Barcelona (Muhba) ha remodelat la part dedicada a la Barcelona visigòtica –entre els segles IV i VII– amb una exposició titulada Barcelona a l'antiguitat tardana, amb 120 peces i que podrà veure's a partir del proper dilluns al renovat recorregut arqueològic que presenta una aula episcopal, un baptisteri i construccions annexes. En el segle III ja s'havien instal·lat els visigots, però no n'han quedat restes arqueològiques.
L'estudi del període visigòtic, que va des de la progressiva desromanització de la ciutat fins a l'edat mitjana, és, segons el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana, un període que no estava prou recuperat i investigat “per la priorització de l'etapa romana, potser perquè, en part, són els pares fundadors de la nostra cultura”. El període que ara s'ha estudiat i recuperat marca, segons el director del Muhba, Joan Roca, “el pas de la Barcino romana a la Barcinova visigòtica”.
Tanmateix, aquest trànsit va ser progressiu, segons la comissària de l'exposició, Julia Beltrán, perquè la majoria del món romà ja era cristià abans de l'arribada del visigots, “però un cop cristianitzada la ciutat, el canvi que va representar va ser radical en la manera de viure i de pensar”. El centre de poder passa a mans del bisbe, i és precisament l'aula episcopal, on se celebraven les seves audiències, judicis i reunions, la zona que ha estan recuperada, juntament amb el baptisteri. La zona de l'aula era una construcció de tres naus separades per columnes i data del segle V. El recorregut expositiu conté un interactiu que recrea la configuració original de les naus.
La piscina baptismal de forma octogonal que es pot veure data del segle V i té origen en una altra de forma quadrada del segle anterior. Al segle VI les escales interiors per accedir-hi van ser retallades per aconseguir forma de creu. També es poden contemplar fragments de les pintures del sostre d'aquest espai que representen motius florals. I una pintura mural que formava part de la decoració del baptisteri i que conserva una frase de la fórmula de renunciació al diable que es pronunciava abans del baptisme.
Es pot contemplar un sarcòfag, circumstància no gaire habitual perquè en el període visigot se solia enterrar els morts fora muralles. L'excepcionalitat és perquè es tracta d'un infant, i aleshores el bateig se celebrava en edat adulta. També s'hi exhibeixen elements de vestir com ara fermalls i objectes d'ús domèstic com bols de terra i vasos de vidre.