Entre la religió i l'ateisme, Houellebecq

Acreditació, controls de DNI i de bosses de mà: ahir l'Institut Francès de Barcelona semblava una fortalesa per acollir Michel Houellebecq, un escriptor que està sota escorta policial després dels atemptats de Charlie Hebdo el 7 de gener a París, que van coincidir amb el llançament de Submissió. De fet, la portada d'aquell fatídic dia li estava dedicada. El títol, “Submissió” és la traducció literal de la paraula islam. Ja està tot dit.

Autor i novel·la arriben, doncs, envoltats de polèmica, perquè Houellebecq hi descriu una França futura (2022) dominada per la llei islàmica. “No és un llibre contra l'Islam”, es va afanyar a dir l'editor d'Anagrama Jorge Herralde abans que l'escriptor badés boca. “Però les lectures idiotes són molt freqüents”, va reblar. Al contrari, va lloar la lucidesa i sentit de l'humor d'un autor sempre punyent, sempre amb el dit a la nafra de la societat francesa i occidental en general.

“En aquest llibre descric el procés de contaminació en la manera com veiem l'ésser humà pel pensament econòmic, que es basa en la idea que el major avantatge de l'ésser humà és la seva capacitat de decisió racional, però és una idea falsa que ha gangrenat la visió mateixa que tenim d'ell.”

El protagonista, François, és un professor universitari de 44 anys especialista en l'escriptor decadent de finals del XIX, J.K. Huysmans. Parella sexual d'una joveneta jueva de vint i pocs anys, Myriam, el professor, un home fred i desencisat, veu com tot al seu voltant s'esfondra arran de l'aparició d'un panorama polític insòlit: davant la decadència dels socialistes i el partit de centre dreta l'UMP, emergeixen amb força el Front Nacional de Marine Le Pen i el partit de la Germandat Musulmana, liderat per Mohammed ben Abbes. Tot plegat es desenvolupa enmig d'un clima de violència creixent i repressió informativa. François abandona París cap al sud-oest a la recerca de la tranquil·litat i es dedica a fer turisme pel Lot. Quan torna a la capital es troba tot capgirat: la República s'ha convertit en una teocràcia amb el vistiplau dels votants.

La clau: Huysmans

L'origen del llibre? “Vaig escriure les primeres pàgines recordant la meva època d'estudiant, i va aparèixer el François, que troba reconfort llegint Huysmans (personalment no el coneixia en aquella època), i després vaig deixar una mica de temps perquè no sabia com continuar la història, fins que de cop vaig pensar que, com Huysmans, el protagonista es convertiria a la religió catòlica. Hauria estat un llibre força interessant, perquè la religió catòlica ha canviat, però no vaig aconseguir escriure el procés de conversió.” Sense cap pla precís, però condicionat pels “imponderables”, Houellebecq explica que també va pensar en endur-se François a Israel amb la Myriam, però no va “aconseguir trobar un allotjament”.

Conversió impossible

El tema de la conversió està a la base de la novel·la –“una revisió de l'obra de Huysmans”–, que en un principi s'havia de titular La conversion. Ell mateix assumeix que el protagonista arriba a una situació “confusa” propiciada pel que anomena la “hipocresia” dels francesos, així com la seva capacitat innata de “col·laboració”: “El protagonista s'adona al final que Huysmans, el que volia en el fons era el reconfort del creient, una vida de parella i alguns amics, res més, i això ell no ho pot aconseguir. El personatge s'adona que, encara que ha arribat a un cim professional, a aquesta cosa tan senzilla es inabastable: és un misteri.”

Houellebecq no se sent identificat amb en François (ell estudiava P.H. Lovecraft), l'únic que els uneix és el fet de compartir un mateix barri, el chinatown de París (av. Choisy), i assenyala, a més: “La meva indiferència política està menys accentuada que la seva.”

François, un home intel·ligent i cínic, masclista empedreït (li encanta la idea de la poligàmia que es posarà en marxa amb l'arribada dels musulmans al poder), i incapaç d'implicar-se en res, veu com mica en mica es queda amb les mans buides: “Li ho prenc tot, la Myriam, els seus pares, la possibilitat de convertir-se al catolicisme, la seva feina, la seva vida social, i fins i tot el seu tema d'estudis: Huysmans. Només té problemes de salut, i un dia un personatge li proposa tenir una dona, dos o tres si vol, un bon sou i la rehabilitació del seu prestigi si es converteix a l'Islam, només ha de pagar un preu: la seva llibertat de consciència... és una proposta temptadora.” Amb tot, l'autor de Plataforma adverteix que François no s'acaba convertint a l'Islam, “està en condicional”. Entre pipada i pipada (de cigarreta electrònica) també confessa que, en una situació similar “no sabria què faria”.

Pregutnat sobre si la conversió de la seva mare (una metge anestesista que, per cert, el va abandonar de petit) a l'islam l'ha influït en l'argument, Houellebecq es posa tens: “L'última vegada es va convertir en cristiana ortodoxa... la veritat és que feia zàping espiritual, i com a musulmana només va estar tres o quatre anys”, mormola Houellebecq, ateu reconegut i tanmateix obsedit per la necessitat de la fe religiosa.

Al capdavall, sosté, submissió a Déu no deixa de ser una mena d'“acceptació”: “Acceptar el món tal com és amb la part essencial d'injustícia que té.”

Un model fallit

Mentre el catolicisme davalla a França, l'islam emergeix amb força per l'alt índex de natalitat: “La religió islàmica té una estratègia de comunicació més agressiva”, apunta l'escriptor, que tanmateix considera que hi ha una recuperació del catolicisme.

Aquesta revifalla, analitza, va lligada amb la decadència d'un ideal de república francesa patriòtica que va iniciar el 1918. “Els francesos van deixar de ser patriotes després de la primera guerra mundial, i no se n'han refet...han detestat la guerra del 39-45 i la d'Algèria, així que funcionem amb un model mort des de fa força temps.”

Lector de l'Alcorà –no se n'amaga–, Houellebecq es declara sorprès perquè el llibre “diu com s'han de comportar els musulmans amb els jueus i els cristians i això és una cosa que no ha adoptat l'Estat Islàmic, que en canvi ha fet una interpretació aberrant del text”.

Després del que ha passat al seu país, el novel·lista veu un “esvoranc” cada vegada més gran. Amb tot, apunta un “petit avantatge”: “Molts aposten per no estigmatitzar als que practiquen la religió musulmana.”