La seu de l'antiga Audiència exposa un centenar d'obres de la col·lecció personal de l'artista, cedides en dipòsit per la família
L'esperit d'Enric Marquès conquereix la Casa Pastors
El paisatge i la figura humana van ser els eixos de la seva producció, en què també destaca el to crític de l'obra gràfica
Els salons de l'antiga Audiència Provincial reobren com a espai d'exposicions aquesta primavera amb una selecció d'obres procedents de la col·lecció personal d'Enric Marquès (Santa Eugènia, 1931-Girona, 1994), un convidat certament inesperat en un edifici que durant dècades va encarnar el poder totalitari contra el qual l'artista es va revoltar al llarg de tota la vida. A la mateixa sala de vistes on sota el franquisme s'havien dictat sentències de mort, la seva filla, Lucy Marquès, que va viatjar expressament des de San Francisco per assistir a l'obertura de l'exposició, va remarcar la singularitat que representava veure l'obra del seu pare en aquest escenari insòlit, recuperat recentment per a la ciutat com a seu del futur museu d'art contemporani, i va emocionar-se en comprovar que el centenar d'obres reunides reflectissin amb tanta exactitud el seu esperit.
La selecció, de fet, parteix del fons que el mateix artista conservava a casa seva, a Llagostera, format per més de 800 olis, guaixos, dibuixos i gravats que abracen tota la seva trajectòria i que la família ha acordat dipositar al Museu d'Història de la Ciutat per a la seva conservació i difusió. La mostra de la Casa Pastors, oberta fins al setembre i en la qual també col·labora l'Ajuntament llagosterenc, vol ser un primer acostament a la riquesa d'aquest llegat a partir d'una tria significativa de peces datades entre 1948, l'etapa de formació, fins al 1989, quan va exposar per última vegada.
Comissariada per Jordi Falgàs, director de la Fundació Masó i responsable del projecte museològic de la Casa Pastors, l'exposició revisa cronològicament les diverses etapes de Marquès, amb una atenció especial al tractament del paisatge i la figura humana, els dos eixos de la seva producció, i un apartat dedicat a la seva obra gràfica, amb què va expressar la seva actitud més compromesa i crítica.