De fora vingueren... a fer callar les campanes

A Olesa de Bones­valls ja no toquen de nit les cam­pa­nes de la parròquia de Sant Joan, com han fet sem­pre, anun­ci­ant les hores. Ara ja no poden gau­dir de la seva com­pa­nyia ni els noctàmbuls, ni els mati­ners, ni les per­so­nes grans amb la son fugis­sera, ni els amants apas­si­o­nats... ni ells, ni vostè, ni jo, ni ningú. I van dei­xar de tocar, no pas perquè s'hagin que­dat afòniques amb els pas dels moltíssims anys que fa que sonen, no! Tam­poc perquè s'hagin rove­llat o hagin cai­gut del cam­pa­nar, no! Gra­cies a Déu, les cam­pa­nes estan en per­fecte estat i con­ti­nuen amb el seu plàcid drin­gar de dia. Es pre­gun­ta­ran vostès quin és el motiu del seu silenci quan la lluna i les estre­lles les visi­ten, oi? Doncs els hi ho expli­caré, tan bé com sàpiga! La causa del seu mutisme noc­turn és que han vin­gut a viure a Olesa una pare­lla que ha com­prat una casa, cons­truïda apro­xi­ma­da­ment fa uns cinc anys sobre les runes d'una de les millors cases pai­rals del poble. La casa és bufo­neta i caríssima, segons diuen. Està cons­truïda en un dels millors llocs del poble, si no fos, és clar, perquè està a només 15 o 20 metres del cam­pa­nar. Ja és tenir mala sort, oi?

Tot ple­gat ha aca­bat amb denúncies contínues d'aquesta pare­lla a l'Ajun­ta­ment i, fins i tot, al Síndic de Greu­ges, i amb les cam­pa­nes mudes de nit. Sort en tenim, però, que al veïnatge no ens agrada que ens toquin les cam­pa­nes i ens hem arre­man­gat per tal de posar les coses al seu lloc. Així, entre tots, farem que les cam­pa­nes toquin tant de dia com de nit, tal com ho han fet sem­pre i com ens agrada a tots nosal­tres.