L'actitud enfront de la crisi

Estem envoltats pel desànim, les retallades, les intervencions bancàries i pseudoexperts que pontifiquen sobre solucions màgiques, i convertits tots plegats en profusos coneixedors de l'economia grega i la incontrolable prima de risc, i atemorits pels cruels mercats. Tot plegat m'aclapara una mica. No tinc ni idea si l'euro desapareixerà o si hi haurà un corralito, però n'estic una mica tip. Celebro la iniciativa d'una pime gironina vinculada al sector de la higiene professional, que la setmana passada va celebrar unes jornades entre promocionals i formatives obertes als seus clients. Amb modèstia i molt de treball estan trampejant la crisi. Mig per accident vaig poder assistir a la sessió celebrada dilluns, 21 de maig, al parc de la UdG. El conferenciant va ser el formador català d'origen holandès, Victor Küppers. La veritat és que les dues hores van ser una insuflació d'aire fresc enmig de tant de pessimisme i mediocritat. La seva tesi central gira al voltant de l'actitud. Tenia un cert aire d'Eugenio (però sense cubata) i el seu missatge va ser molt clar: coneixements i habilitats són necessaris, però no suficients. L'actitud depèn de nosaltres, no pas de la senorr. Merkel, ni de les profecies del senyor Krugman. Aquesta actitud s'escull. Podem triar sortir de la “vall d'excuses” en què ens trobem instal·lats, que crea una zona de confort entre morbosa i passiva. Hi ha alternatives al fet de com ens enfrontem a l'entorn, i només depenen de nosaltres. Il·lusionar-nos amb el que tenim o ens funciona (de segur que tots tenim quelcom que funciona). Tampoc no s'hi val a ser il·lús ni temerari. Intentar ser proactiu, positiu, equilibrat i prioritzar el que és realment important, van ser paraules extensament citades. L'altre dia al matí, en lloc de la ràdio, profeta del desastre, vaig posar música. Vaig començar el dia molt millor. Proveu-ho.