“Lo entiendo, lo hablo y no pienso utilizarlo”

Ahir a la tarda vaig fer una escapada de Girona a Barcelona per estar una estona amb la meva filla. Vàrem agafar el metro per desplaçar-nos fins on volíem anar. Per accedir-hi, vam utilitzar totes dues la seva targeta, la vam marcar dues vegades i després d'aixecar-se dos cops la barrera vam entrar. A la sortida hi havia un control i allí ens van comunicar que ens posaven una multa de 100 euros (50 € si la pagàvem al moment) perquè la targeta era personal i no es podia compartir. Fins aquí d'acord, vam pagar la multa, pensant a fer, posteriorment, una reclamació.

El problema va venir quan la meva filla li va demanar a la senyora del control si es podia adreçar a nosaltres en català. La resposta va ser molt clara: “Lo entiendo, lo hablo y no pienso utilizarlo”. Aquesta mateixa frase ens la va repetir tres vegades al llarg de tota la conversa. No sé si podran entendre que una situació com aquesta et fa bullir la sang. Nosaltres li vam respondre que pensàvem fer pública aquesta experiència tan desagradable als diaris i que, a més a més, ho teníem gravat al mòbil. Fou aleshores quan en un acte que jo atribueixo a l'ús i l'abús del poder, li va demanar a la meva filla el DNI i li va dir que la multava per amenaces i gravacions, que ja rebria una carta de la Generalitat (no ens va dir si la carta seria en català o en castellà).

Quan nosaltres li vàrem demanar que ella també s'identifiqués només ens va voler donar un número, que no publicarem per respecte (tot el respecte que ella no va tenir amb nosaltres).

Dues preguntes per si algú me les pot respondre:

-No caldria que fos un requisit indispensable parlar en català, per poder accedir a un lloc de treball d'un servei públic de casa nostra?

-Quin dret té una persona treballadora d'un servei públic de Catalunya a emetre una multa per amenaces i gravacions, quan se li demana de parlar en català i respon que no ho pensa fer?

Impotència, tristesa, decepció i fins i tot, i per què no, ràbia! Són els quatre sentiments que me'n vaig endur, ahir al vespre, de tornada cap a Girona.