I si empatem?

Sembla clar que l'eix central on es juga el partit de la política catalana és el tema de la consulta. Eufemisme per determinar si volem ser un estat independent o continuar amb la dependència d'Espanya. Tot i les anades i vingudes tan pròpies del caràcter català (i dels partits catalans) suposo que al final algun tipus de format de consulta s'acabarà fent. L'Estat espanyol s'hi està oposant. Això no és nou i mourà tota la seva maquinària per impedir que aquí ens expressem en llibertat. Ara bé, de fet ja ens hem expressat. Encara que no ho sembli tenim una democràcia, de perfil baix no us ho negaré pas, però democràcia al capdavall. Votem cada quatre anys per escollir els nostres alcaldes, el nostre Parlament de Catalunya i per a “l'important” i on es prenen (o prenien) les decisions, que és el Congrés de Madrid. Fins i tot escollim uns senyors i senyores per anar i venir a l'encara més important Parlament Europeu... Suposem per un moment que la consulta es faci, en format costellada o en format oficial reconegut per Espanya i/o per la UE. Suposem que la pregunta sigui més o menys concreta al voltant de si Catalunya s'ha de constituir en un estat independent. Suposem que les opcions de resposta siguin més o menys concretes. Moltes suposicions per arribar a una conclusió: el país està dividit, m'atreviria a dir en dos blocs de similars dimensions, antagònics i potser irreconciliables. Hi haurà, doncs, un empat? Tindria legitimitat un vot favorable a la independència d'un 55%? I de menys? Si a Girona o Osona arrasés el vot independentista i en canvi al Baix Llobregat fos clarament derrotat es trencaria el país? S'hauria acabat el procés si els unionistes guanyessin per un 51%? Què passaria llavors? Potser és prematur fer-se aquestes qüestions, però hi ha quelcom pitjor que perdre, és empatar i tenir la sensació que el partit s'ha acabat.