La biblioteca del segle XXI

Fins al segle XX la funció tradicional primordial de la biblioteca era la conservació dels documents i permetre'n la difusió, mentre que actualment la funció prioritària és la difusió a través de l'accés. Si durant el segle XIX hi havia una biblioteca única i general útil, per a tot ús i per a tot usuari, el segle XX van aparèixer les biblioteques diferenciades, producte del creixement de la informació, amb fons i funcions diferents i per a usuaris específics. Ara, el segle XXI, la biblioteca canvia: es caracteritza per ser una biblioteca híbrida, amb un servei integral d'accés als serveis bibliotecaris de manera presencial i amb una varietat de suports documentals acompanyats de l'accés virtual. Té incorporada la biblioteca digital, que dóna servei integral d'accés electrònic als serveis bibliotecaris. Actualment es pot entendre la biblioteca com un agent educador de primer ordre en la formació inicial i contínua, la qual cosa provoca un replantejament total del rol tradicional del bibliotecari, convertit ara en un agent educatiu. La primera funció de la biblioteca és o hauria de ser la de promoure i facilitar l'aprenentatge dels ciutadans al llarg de tota la seva vida. Una segona funció, fóra la de desenvolupar les competències d'adquisició d'informació dels ciutadans ja alfabetitzats a l'escola o la família, així com la de promoure o continuar el creixement en l'adquisició de coneixements i de comprensió del món. Tal com deia l'escriptor Emili Teixidor a La lectura i la vida (2007): “El llegat cultural de la humanitat i de les humanitats encara es troba sencer a les biblioteques i el que han d'aprendre sobretot els nostres alumnes és a llegir i a escriure, és a dir, a expressar-se de manera correcta, crítica, sincera i original, i a saber buscar informació i a integrar-la en les estructures vitals.”