Dues sentències

Una sentència del Suprem del 13 de novembre de 2008 considera que les funcions de direcció i gestió d'una empresa són pròpies de l'administració social, alhora que la relació entre el director gestor i l'empresa mai pot tenir el caràcter de laboral o d'empleat per compte aliena, sinó mercantil. Segons aquest argument, on es barreja tot –no hi ha distinció entre administrador, director, gerent–, la Hisenda Pública considera que qualsevol retribució rebuda per persona que exerceixi l'administració social, encara que sigui per exercir la mateixa funció que qualsevol dels seus empleats, ho és per la condició d'administrador. En conseqüència, totes les seves retribucions estan subjectes al marginal màxim, de l'ordre del 50% (i altres que m'estalviaré d'exposar). Una sentència més recent, de l'Audiencia Nacional –maig d'aquest any–, tendeix a separar les funcions d'administració de les de direcció o gerència, alhora que sembla que la relació dels directius amb l'entitat té el caràcter d'aliena. Conseqüència, el senyor Spottorno i altres onze directius de Caja Madrid-Bankia no poden considerar-se responsables de l'emissió de targetes fosques. Bé, potser m'he perdut alguna cosa o és que el meu és un nivell molt elemental.