Ajuntaments en fallida tècnica

Els primers cent dies de mandat han confirmat les previsions més pessimistes i han deixat al descobert la difícil situació financera que arrosseguen la majoria dels ajuntaments de Catalunya. La crisi del totxo, la disminució dels ingressos derivats d'altres sectors econòmics i en alguns casos l'actitud irresponsable del govern municipal de torn han deixat molts consistoris al llindar de l'abisme. Això vol dir amb dificultats per fer front al pagament dels serveis bàsics i, en el pitjor dels casos, amb la necessitat de fer miracles per afrontar el pagament de les nòmines.

I ara què? Parlem d'una crisi de molt difícil solució i de conseqüències imprevisibles. La revisió del finançament dels municipis, reivindicada des de fa anys pel món local, no es va afrontar durant l'època de vaques grasses i és impossible que es pugui resoldre ara que l'Estat té les arques buides i actua sota la vigilància de la Unió Europea. Tampoc la Generalitat sembla en disposició d'ajudar els ajuntaments, molts dels quals han vist incrementada la pressió que reben dels ciutadans a causa de les retallades que aplica el govern català.

L'hora dels valents. Amb un marge de maniobra quasi inexistent, és hora que els alcaldes facin un pas endavant. D'una banda, plantant-se com ja han fet alguns contra l'exigència de l'Estat que li retornin els diners corresponents a les transferències de l'any 2009. De l'altra, revisant la cartera de serveis que no els són propis i que presten per tapar la negligència d'altres administracions. I finalment, reduint estructures sovint sobredimensionades i mancomunant serveis amb altres poblacions. L'augment dels impostos i les taxes pot ser un recurs si s'aplica amb seny, però en cap cas una fórmula vàlida per sortir de l'atzucac.